Blog d'en Xavier Mir

Un dels 2.079.340 vots del 21 de desembre de 2017

23 de novembre de 2014
0 comentaris

La República de Moldàvia, entre la Unió Europea i la Federació Russa

Diumenge vinent, 30 de novembre, hi ha eleccions al Parlament de la República de Moldàvia, un petit estat entre Romania i Ucraïna on una part de la població mira cap a la Federació Russa i una altra, cap a la Unió Europea. Les eleccions de diumenge són decisives en aquest sentit. I no estan exemptes de riscos en un estat que ja té un conflicte congelat a Transnístria i que es mira de reüll i amb por el que va començar a Ucraïna ara fa un any.

Actualment, al govern del país hi ha una coalició de tres partits que, malgrat les diferències i desavinences entre ells, tenen un objectiu comú i prioritari: l’orientació europea del país i l’allunyament de la influència russa. Ara ja sabem, pel que ha passat a Ucraïna, que no és un camí fàcil. De fet, els darrers mesos hi ha hagut boicots a diversos productes moldaus per part de la Federació Russa, des de vins fins a carns, i diverses notícies que fan versemblant la determinació de desestabilitzat el país per la via militar segons quin sigui el resultat de les urnes. Val la pena estar al cas, per exemple de les activitats de Mark Tkaciuc, que fins aquest any era diputat i jove promesa del PCRM (Partit dels Comunistes de la República Moldava, el partit més votat, però contra el qual s’han unit els altres) i que se’n va donar de baixa. Inicialment la decisió va debilitat el partit comunista, però tot fa pensar que alguns russòfils es veuen a venir la derrota a les urnes i busquen altres vies no democràtiques per assolir els seus objectius. Fa temps que els mitjans parlen de conxorxes i d’entrenaments militats destinats a desestabilitzar el país després del 30 de novembre.

Per això és important respondre amb democràcia. I amb el precedent de mobilització dels veïns romanesos a les presidencials de diumenge passat algunes persones han iniciat una campanya per demanar el vot, no per una formació concreta, sinó per qualsevol de les compromeses amb la integració a Europa. Diverses persones estan penjant vídeos i fent piulades a les xarxes socials amb breus missatges en aquest sentit amb les etiquetes #faunbinetarii (fes un favor al país, campanya que ja té pàgina a Facebook amb més de 3.000 adhesions) i #30noiembrie. És el cas de la imatge que encapçala l’apunt, extreta d’una piulada del compte de twitter @maestroMD. Si el #yeslavot (surt a votar) de les presidencials romaneses feia un joc de paraules en positiu escrivint “yes” allà on l’ortografia romanesa escriuria “ies”, aquí la frase diu “jo sé què haig de votar” i “jo” en romanès és “eu”, com la Unió Europea.

La coneguda periodista Natalia Morari s’ha volgut afegir a aquesta campanya de mobilització, tal com ha recollit Unimedia, que també es fa ressò d’altres persones conegudes del país com Nata Albot (twitter i Facebook), Dumitru Ciorici (twitter, Facebook i blog), Tudor Cojocariu (twitter i Facebook) o Vasile Botnaru (twitter i Facebook).  Morari [perfil a Facebook i compte a Twitter) es considera la líder de la revolta que l’abril de 2009 va acabar forçant la repetició d’unes eleccions que en teoria havien guanyat els comunistes, però on moltes persones van veure-hi manipulacions.  Al vídeo explica que es pot sentir enganyada o decebuda, però que té clar que diumenge ha d’anar a votar i que sap en quin sentit ho ha de fer.

Quan falta una setmana pels comicis, un sondeig fet per IMAS i difós per mitjans com Unimedia diu que el 19,6% votaria els comunistes del PCRM, que continuen perdent suports, però que encara serien el partit més votat perquè el segon el intenció de vot, el liberaldemòcrata PLDM (partit dels dos primers ministres que ha tingut el país aquests darrers anys, Vlad Filat [Twitter i Facebook] i Iurie Leanca [Twitter i Facebook])  també en perd, fins al 17,2%. El partit que pujaria més seria el demòcrata (PDM), que obtindria el 14,2%. PDM i PLDM feien govern amb els liberals del PL fins que una crisi va crear una escissió, de manera que l’antic PL en va sortir i en canvi els liberalreformadors (PLR) hi van continuar. Ara, PL i el partit Patria traurien un resultat semblant, del voltant del 8,5-8,7% segons aquest sondeig. L’aritmètica, doncs, serà complicada, i segurament no serà el mateix que guanyi un o l’altre dels dos partits europeistes amb opcions de fer-ho, PLDM i PDM.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!