L’original perdut (i segurament català) de La Celestina

Dissabte passat, dia 29 de novembre, Jordi Bilbeny va exposar al Calisay d’Arenys de Mar les raons per les quals defensa que segurament hi hagué una edició anterior de la coneguda obra La Celestina, atribuïda a Fernando de Rojas, i que aquesta va ser escrita originalment en català. La Sala Noble era plena de gom a gom i els llarguíssims aplaudiments finals van cloure una conferència organitzada pel Centre d’Estudis Josep Baralt i presentada per Josep Mayolas amb la impressió que el segle XVI comença a veure una llum diferent. Les investigacions de Bilbeny quant a la catalanitat del descobriment d’Amèrica han trobat en el professor Charles Merrill un nou altaveu que s’afegeix a una llarga tradició iniciada aquí, ara fa vuitanta anys, per l’historiador peruà Luis Ulloa. Seria ingenu pensar que la Corona de Castella no va aprofitar els mecanismes de control que li van permetre realitzar l’historicidi per apropiar-se també d’algunes obres literàries originàries de l’altra corona en competència directa en la construcció de l’Imperi: la de Catalunya-Aragó. Ara i aquí parlem de La Celestina, però recordeu que també estan sota sospita el Lazarillo de Tormes i el Quixot mateix. Val la pena dedicar-hi temps i diners des del món acadèmic i des de les nostres institucions. Prendre’s les observacions de Bilbeny com si fossin esoterisme o coses d’un ximple o il·luminat és cada cop menys justificable. Us convido a escoltar què va dir dissabte passat d’aquesta obra atribuïda a Fernando de Rojas. (Cliqueu amb el botó dret del ratolí i trieu “Obre l’enllaç en una pestanya nova” si voleu sentir els talls de veu indicats com a “àudio” als enllaços)


En primer lloc cal remarcar que Jordi Bilbeny és llicenciat en Filologia Catalana, cosa que li ha procurat una excel·lent formació per encarar el repte d’una lectura atenta. Després de tants anys investigant la catalanitat de la descoberta d’Amèrica, la seva capacitat de recopilar i relacionar informació està força afuada. La profusió de notes que acompanya els seus llibres n’és un bon reflex. Qui els hagi llegit ja deu haver observat que no es treu res de la màniga i que la seva feina es basa a documentar-se sobre aspectes concrets, a aplegar les observacions d’altres autors, acadèmics i estudiosos en general, gens suspectes de manca de rigor o d’interessos nacionalistes que sovint se li atribueixen. El cas de l’estudi sobre La Celestina no va ser diferent.

Bilbeny va començar la conferència parlant de la censura a l’època, de les lleis dictades per Ferran el Catòlic per controlar l’edició. Va situar també la problemàtica en el camp de la crítica textual servint-se del manual de Blecua, ben conegut per a qualsevol persona que s’hagi volgut iniciar en el tema. És ell, i no Bilbeny, qui parla del problema de les edicions falsificades al segle XVII. I és basant-se en les aportacions de persones com Blecua o Julio Cejador que Bilbeny exposa la problemàtica general de les edicions (àudio) de l’obra. És únicament llegint la “Carta a un su amigo” que trobem a les edicions que Bilbeny sospita de l’ocultació de l’autor. És servint-se d’altres estudis que apunta els aspectes de la figura de Fernando de Rojas (àudio) que no lliguen. I és també recorrent a altres estudiosos que ens condueix a l’original perdut.

Que hi hagué com a mínim una edició anterior (àudio) a la més reculada que conservem, de 1499, no ho diu Bilbeny sinó persones com Menéndez Pidal, Cejador, García Valdecasas o Víctor de Lama. Aquest darrer, a més, apunta que una d’aquestes edicions es va fer amb paper datable el 1795 (àudio), cosa que la deixa sota sospita. I si a més ens fixem en el fet que es tracta d’edicions de les quals s’ha conservat un únic exemplar, la sospita es fa encara més gran. Bilbeny, que ja ha remenat força casos com aquest, planteja la possibilitat que es tracti d’una edició d’estat (àudio).

A la conferència, Bilbeny va explicar els intents de Menéndez Pelayo a l’hora de localitzar l’obra (àudio), de dir on tenia lloc l’acció. L’estudiós se sorprenia, per exemple, d’unes naus que el pare de Melibea li ensenya des de dalt d’una torre, cosa difícil si no hi havia ni mar ni riu navegable. I acompanya també García Valdecasas quan conclou (àudio), gràcies als seus coneixements de dret aplicat a l’època, que l’acció havia de tenir lloc a la Corona d’Aragó i mai a la de Castella.

Amb tota aquesta informació, i servint-se d’un mapa de l’època, Bilbeny proposa València com la ciutat on té lloc l’acció i va resseguint els detalls i indicis que ho fan altament probable. A més, addueix  una llarga llista de catalanismes significatius i un parell de testimonis bibliogràfics més. D’una banda, una referència en el volum Agudeza y arte de ingenio de Gracián en què es parla literalment de l’autor com “el encubierto aragonés” i un text en llatí de Joan Lluís Vives en què es pot llegir: “In quo sapientior fuit qui nostra lingua scripsit Celestinam tragicomediam“, en què s’entén que nostra ha de ser la catalana.

En definitiva, Arenys de Mar ha estat testimoni de l’obertura d’una nova línia d’investigació que s’afegeix a un cos cada dia més voluminós i que hauria de cridar l’atenció, com he dit abans, del món universitari i institucional per tal que s’hi dediquin els esforços necessaris.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *


*

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>