llegir-escriure

La febre hemorràgica de l’Ebola, causada pel virus de l’Ebola, ha estat notícia aquest estiu. Un brot nou, focalitzat a Guinea Conakry, Libèria i Sierra Leone, ha causat 2.288 morts fins al 6 de setembre d’enguany, segons un nota informativa de l’Agencia de Salut Pública de la Generalitat. És el brot més devastador des que es va descriure la malaltia.

Pel que fa a la llengua, dues qüestions han acompanyat aquest estiu l’Ebola: la majúscula i l’accent. Anem a pams.

El virus pren el nom del riu Ebola, a la Repúblida Democràtica del Congo, on l’any 1976 es va detectar per primer cop. Està molt relacionat amb el virus de Marburg, que també causa febre hemorràgica. Marburg és una ciutat universitària d’Alemanya on va ser descrit per primera vegada. Ara bé, el més habitual és batejar les malalties amb noms descriptius, com enteritis regional o atàxia espinocerebelosa, o amb antropònims, com ara la malaltia de Creutzfeldt-Jakob, que rep aquest nom en honor als neuropatòlegs alemanys H.C.Creutzfeldt i A.M.Jakob. Es tracta d’una encefalopatia espongiforme, com també ho és la síndrome de Gerstmann-Straussler-Scheinker, en honor dels metges alemanys Josef Gerstmann, Ernst Straussler i Ilya Scheinker. Més casos, l’atàxia de Friedriech, del metge Nicholaus Friedreich, que va ser el primer a descriure-la en la dècada de 1860; la malaltia de Huntington, del metge nord-americà George Huntington, que la va descriure en un article el 1872; la malaltia de Crohn, del gastroenteròleg nord-americà Burnill Bernard Crohn, que el 1932 va descriure els casos de diversos pacients, però abans, el 1904, ja l’havia descrit el metge polonès Antoni Lesniowski, i per això també la podem trobar com a malaltia de Lesniowski-Crohn; la malaltia d’Alzheimer, que deu el nom a Alois Alzheimer, un neuròleg i anatomopatòleg alemany…  Aquesta darrera, a casa nostra, deu ser de les més conegudes.

Per tant, ja tenim un primer criteri per establir si una malaltia ha d’anar o no en majúscula, l’etimològic, és a dir, l’origen del nom. Un segon criteri seria el taxonòmic. L’International Committee on Taxonomy of Viruses (ICTV) té com a missió “classificar la multitud de virus coneguts en un sol esquema de classificació que reflecteixi les seves relacions evolutives, és a dir, les seves filogènies”, tal com explica en la presentació de la seva web. Aquest comitè internacional va crear una base de dades de tots els virus (ICTVdB), consultable per internet, que es considera oficial en l’àmbit científic. La majoria de noms de virus els he tret d’allà. Tot i que no s’ha de confondre virus i malaltia, encara que en el cas de l’Ebola coincideixi. El tercer criteri, i el més subjectiu, seria el de considerar que alguns noms propis de vegades assoleixen un grau de coneixement tal que fa que, per als parlants, siguin equiparables als noms comuns. Per exemple, algunes marques comercials de medicaments, com ara la popular aspirina, el gelocatil, el prozac, el betadine… Una cosa semblant ha passat amb la malaltia d’Alzheimer. Alguns mitjans, com ara El Periódico i La Vanguardia, l’escriuen en minúscula (tot i que per internet l’ha trobat escrit de les dues maneres) i en canvi l’Ara i El Punt Avui, en majúscula. És molt difícil establir quan un nom propi en origen s’ha fet tan popular que és millor escriure’l en minúscula. Un cas clar és internet. Si bussegeu a la xarxa veureu com anys enrere la majoria de mitjans l’escrivien en majúscula.

En conclusió, per mi, el més correcte és escriure Ebola en majúscula. I si algun dia s’arriba a fer tan popular com internet, ja en parlarem.

Pel que fa a la pronúncia, com es pot determinar si és una paraula plana o esdrúixola? Hauríem de ser capaços de passar per sobre de l’anglès i el francès (de fet, el francès no té paraules esdrúixoles, així que no ens serveix de gaire res saber com pronuncia Ebola) i anar directament a la pronúncia africana. Jo no ho he pogut esbrinar. Hi ha cap africanista a la sala?