llegir-escriure

Un dietari personal, amb un plantejament clar. “Nit del 6 al 7 d’agost de 2009. Ens hem embarcat en un ferri modest que ens porta a la Toscana. Ella fa l’intent de dormir, i jo intento arrencar aquest quadern de notes. M’he fet el propòsit de retrobar la meva ànima, i he decidit que l’he de retrobar escrivint;”. Així arrenca el llibre. I per no acabar fent cercles sobre el mateix, es marca un any. Durant aquest any es reinventarà i es buidarà, i al final, farà balanç.

Un llibre atrevit, valent i sincer, i ben escrit, que se surt de la tendència dominant. Hauria de ser el segon llibre que tothom es comprès aquest Sant Jordi per començar-lo a llegir a l’agost i fer coincidir la lectura amb els dies o, si més no, per llegir-lo sense pressa, sense el neguit d’una trama que t’empeny a acabar.

Esteve Miralles entrevistat per Xavier Manuel a la Biblioteca de Masquefa. Foto: Marga Olomí.

“17 d’agost
Nens que criden perquè els arriben els gelats, i estaven jugant a amagar-se. (Quan ens amaguem, ¿volem que ens trobin, que ens deixin sols, que ens trobin a faltar?).”

“18 d’agost
(…) hi ha també una seducció de dominació, que és un joc en què algú pot posar en joc estratègies de la seducció lúdica, i les pot pervertir, amb l’objectiu d’obtenir un profit individual de l’altra persona, que a més (si pot ser) ha de quedar convençuda que ha fet el que ha fet per voluntat pròpia.”

“20 d’agost
El cunyat del Leo és un mestre de fer volar converses i riem molt. Compartim la ironia com a joc de relació humana; el Leo, com a solter tronera, assumeix el paper de l’ase dels cops, amb molta esportivitat i simpatia. És un joc que em fa sentir a casa. La ironia dolça és filla de la subtilitat, i tenir-la i posar-la en joc (mai en contra de ningú, per molt que a tots ens vagi tocant el rebre per torns) demostra saber que l’important no és el que es diu, sinó el que es viu.”

“21 d’agost
Aquests polsos són un joc pervers, perquè qui té el poder no l’exerceix formalment; al contrari, espera que sigui el subordinat (jo, en aquest cas) qui se l’autoapliqui, qui actuï de tal forma que no faci necessari explicitar que aquella és una relació de poder.”

“15 de desembre
No es pot dir “si ho vols veure així” a algú amb qui pretens tenir i mantenir coses en comú al llarg d’un temps.
   Merda.”

“13 d’abril
En la llista de virtuts que he pogut enumerar més amunt, extreta d’alguns passatges humeans, m’excita que inclogui el discerniment. Com una qualitat moral. I m’excita perquè em sembla una reivindicació pendent.
   Sobretot, una reivindicació defensiva: perquè vivim una època d’apologia de la confusió. O, més precís, d’apologia de la impossibilitat de discernir moralment.”

“20 d’abril
I conclou: “L’ànima humana necessita, per damunt de tot, estar arrelada en diversos ambients naturals i comunicar-se amb l’univers a través d’aquests ambients”. Més: “La pàtria, els ambients definits per la llengua, per la cultura, per un passat històric comú, la professió, la localitat, són exemples d’ambients naturals”.
   Més: “És criminal tot el que té per efecte desarrelar un ésser humà o impedir-li que arreli.”