Probablement, una de les millors novel·les del segle és Submissió, de l’enfant terrible políticament incorrecte Michel Houellebecq. Per a qui no hagi tingut encara oportunitat de llegir-la, la trama ens parla de François, un gris i decadent professor universitari de literatura, sense inspiració i amb una vida sentimental en fallida. Coincideix que, en les eleccions
Fa escasses setmanes, i en un debat sobre el dèficit crònic sobre el finançament de Catalunya al Palau Robert, el president Jordi Pujol, un assistent més entre el públic, va demanar la paraula per rebatre algunes de les afirmacions que allà es deien. Com una figura emergida de les ombres, i no sense raó, venia a reivindicar el
Aquests darrers dies en què el ball de la investidura ha esdevingut un espectacle lamentable, servidor de vostès, imitant l’actitud del President Puigdemont, també ha estat molt silenciós. Entenc que, de vegades, estar callat, amb la intenció d’evitar baralles que fragilitzin l’independentisme, és també un servei al país. Nomenat nou president autonòmic, potser és hora
A hores d’ara -14 de gener- no està clar si ens convocaran a les urnes d’aquí tot just un mes. A títol personal, no m’atreveixo a considerar si és millor o no desplaçar-les a una altra data en la qual, hipotèticament, la situació sanitària seria menys complicada. En qualsevol cas, detecto un greu problema en
En el projecte de divulgar l’extensa documentació que Josep Tarradellas va llegar a l’Arxiu Montserrat Tarradellas i Macià del monestir de Poblet, ara Edicions Dau i la Diputació de Barcelona publiquen el tercer volum relacionat amb l’actuació política de qui esdevingué el 125è president de la Generalitat i que la va mantenir viva en els
Una de les escasses paraules d’arrels catalanes que s’han estès en altres llengües és “nepotisme”. Expliquen els historiadors que va córrer a la Roma de finals del segle XV a partir de la tendència del Papa Borja de col·locar els nebots (en realitat fills bastards) a la cúria i a les corts europees. Nepotisme seria
Enric Pujol, Josep Tarradellas. El retorn del president (juny-desembre de 1977), DAU, Barcelona, 2016, 502 pp. Com explicava Oscar Wilde, l’única obligació que tenim respecte a la història, és reescriure-la. Com a historiador que, a més de lectures, acumulo certa perspectiva històrica i vivència personal, sóc conscient que una de les històries pitjor escrites i
Article publicat ahir a El Punt-Avui No és cap secret que les institucions espanyoles faran servir qualsevol excusa jurídica per impedir votar el 9 de novembre. El més probable és que el Tribunal Constitucional suspengui de manera cautelar o bé directament la llei de consultes, o bé la convocatòria de la doble pregunta, i això,
Com ens recorden en aquests dies de moviments polítics gens subtils, votar és anticonstitucional. Opinar és anticonstitucional. Pensar coses diferents al que representa l’ordenament legal és anticonstitucional. Bé, el que resulta, ras i curt, és que Catalunya és anticonstitucional. Anem a pams. La Constitució, entesa majoritàriament pels titulars de l’estat com a una mena de
No falla. El president Mas se’n va de vacances a Menorca, i personatges teledirigits per Duran (com Ortega i Rigol) tracten de fer-li un cop d’estat, en base a “buscar fórmules alternatives” a la consulta del 9N. Ara que som en temps estivals, si m’ho permeteu, em recorda al patètic intent de cop que li