Ahir vaig conèixer la trista notícia de la desaparició de l’antropòloga i professora Dolores Juliano, a qui vaig conèixer a mitjans-finals de la dècada de 1980 quan estudiava magisteri i em dedicava alhora a cert activisme social, la vaig retrobar als 90 en alguna col·laboració acadèmica, i la vaig entrevistar el 2008 per a la
Ara fa uns vint anys vaig fer una magnífica estada acadèmica a l’Argentina. Més específicament, mentre feia el doctorat, vaig poder estar-me a la Universidad Nacional de la Patagonia, la qual cosa, fent bons els llibres de viatges de Bruce Chatwin i Paul Teroux, era el més semblant a acostar-se a la fi del món.
El 1996 vaig fer una estada acadèmica a la Universidad Nacional de Patagonia a Trelew, Argentina. Fou una experiència fascinant, no només pel molt que vaig aprendre, sinó pel que vaig veure. Era l’època en què un Aznar triomfant plantejava la seva “reconquesta” d’Amèrica, i a banda d’enviar estudiants de doctorat, el que plantejava era
«Res no es pot esperar mentre els destins més terribles i foscos, comentats a diari, fins i tot a cada hora, pels diaris, analitzats en les seves causes i conseqüències aparents, no ajudin la gent a reconèixer els foscos poders als quals la seva vida és sotmesa» Walter Benjamin, Einnhnstrasse, «Kaiserpanorama» V. Els historiadors som
En la meva irregular i heterodoxa trajectòria acadèmica he participat en alguns (pocs) ritus de cohesió tribal. Aquests prenen formes menys inquietants que l’anterior concepte manllevat de l’antropologia. Es tracta de congressos, conferències, trobades, estades a universitats estrangeres i tot allò que comporta el contingut tradicional de fires i mercats: dosis ordenades de curiositat, exhibicionisme,