Espai de Dissidència

La Bitàcola de Xavier Diez

9N

Sense independència no hi ha ruptura

19 de març de 2015

Entre neguits i incerteses, el procés avança sincopadament. Ningú era prou il·lús per pensar que fos fàcil, i aquesta estranya paràlisi post-9-N evidencia les contradiccions i dificultats que comporta un desafiament d’aquesta magnitud. Malgrat això, en perspectiva, el camí recorregut és prou llarg i irreversible. La societat catalana s’ha independitzat mentalment de l’Estat, i aquest,

Llegir més

Una República Catalana Provisional

6 de desembre de 2014

Crec que el poble de Catalunya ho va dir clarament, i ni la classe política, ni l’opinió publicada, ni tan sols la pròpia gent activa en el procés ho acaba d’entendre: el 9 de novembre vam votar favorablement per la independència. El veredicte fou inapel·lable. Els factors que enterboleixen la consulta (manca de garanties, absència

Llegir més

El desmantellament de l’imperi

28 de novembre de 2014

Explica l’historiador John Darwin que els imperis són la fórmula d’organització estatal més comuna. Coherentment al seu cognom, també recorda que com tota espècie, el destí d’aquests és l’extinció. Atès que l’horror del segle XX abaixà els fums a qui reivindicava amb entusiasme aquesta organització del poder, avui els imperis tenen mala premsa. Tanmateix hi

Llegir més

Ja hem votat. Ara toca la independència express

10 de novembre de 2014

Es poden fer moltes i múltiples anàlisis. Tanmateix, i com ens recordava el president Montilla, el que compten són els fets. I el fet número 1 és que ahir, es digui com es digui, vam celebrar un referèndum. El primer referèndum d’autodeterminació de la història del nostre país. I l’opció per la independència va guanyar

Llegir més

La deshonestedat de Joan Herrera

18 d'octubre de 2014

Pel meu entorn pròxim, no és cap secret que freqüento espais polítics a l’esquerra. I, encara que m’agrada parlar, tendeixo a escoltar, que és la millor manera de poder analitzar. Les esquerres, per definició, solen ser plurals i contradictòries. I, a partir de l’aspiració a la superioritat moral, sol ser massa habitual incórrer en paradoxes.

Llegir més