Chris Ealham, La lluita per Barcelona. Classe, cultura i conflicte (1898-2936), Virus, Barcelona, 2022, 446 pp. Si hagués de definir quin és el llibre de la història de l’anarquisme català que més ha influït entre els historiadors durant aquest segle, no dubtaria a assenyalar aquest. Elaborat com a tesi doctoral a finals de la dècada
Quan feia classe a la universitat, m’agradava fer, de tant en tant, un comentari irònic que ajudés a relaxar el clima de classe: “Jo tinc una cosa que vostès no tenen. No es preocupin, tampoc està molt cotitzada, i fins i tot alguns ho veuen com un defecte imperdonable. Es diu perspectiva històrica”. En el
Joan Mena Arcas, No parlaràs mai un bon català. Les mentides sobre la immersió lingüística, Eumo, Vic, 2022, 193 pp. Si féssim l’esforç de tractar amb el màxim d’objectivitat la qüestió de la immersió, potser hauríem de recórrer al terme “confusió”. Ara per ara, més enllà de triomfalismes en què ja no creu ningú i
Ken Follet, Mai, Rosa dels Vents, Barcelona, 2021, 848 pp. He de reconèixer que, entre els autors de Best Sellers, el que més segueixo és Ken Follet. Malgrat que no sóc un lector d’aquesta mena de productes de mercat, amb previsibles estris pirotècnics i tècniques elaborades per captar l’atenció del lector, he de reconèixer que alguns
Fou una estranya història d’amor. Gens exemplar. Amb un punt d’inexplicable, ateses les procedències i trajectòries personals I professionals d’ambdós protagonistes. I els quilòmetres. I els anys. Tanmateix, la Hannah i en Martin van mantenir una d’aquelles relacions perllongades en el temps i marcades pels esdeveniments terribles del segle XX. Una relació intel·lectual, primer; sentimental,
Ani Pérez Rueda, Las falsas alternativas. Pedagogia libertaria y nueva educación, Virus, Barcelona, 2022, 287 pp. Les vagues docents del mes de març han propiciat un dany col·lateral inesperat: s’ha punxat, potser definitivament, les bombolles de l’anomenada “innovació educativa”. Les crítiques contra la Fundació Bofill, les denúncies a les xarxes socials per les pràctiques sectàries
Sovint, en política, el quan i el com resulta més important que el què. La setmana passada, el Parlament va presentar un acord per, mitjançant una modificació legal de la llei d’educació de Catalunya, es pretén protegir la immersió lingüística a les escoles de les reiterades ingerències judicials que imposen quotes amb un punt de
Que la invasió de l’exèrcit rus és una barbaritat contrària al dret internacional i al més elemental sentit de la moralitat, ningú no ho discuteix. Com en tot conflicte internacional, hi podem incloure matisos. La realitat mai no és blanca ni negra, i de la mateixa manera que a Rússia se li pot retreure que
S’ha dit que l’anunci de l’avançament del calendari, amb la pompa i circumstància pròpia del llançament d’una campanya electoral, ha estat la gota que ha fet vessar el got. Vistos els resultats, no tinc altre remei que discrepar. Amb les formes, el conseller ha llençat una burilla encesa a un bosc sec, un llumí a
David Castillo, El tango de Dien Bien Phu, Edicions 62, Barcelona, 2020, 288 pp. Dani Cajal és un dels personatges que mereix el reconeixement de la condició dels principals habitants literaris de Barcelona. Com Pepe Carvalho, com el Pijoaparte, és un desclassat, un individu fora del seu espai i el seu temps en una ciutat que
De la mateixa manera que les pluges de primavera en terres abandonades fan créixer el sotabosc, i la sequera perllongada de l’estiu converteix els boscos en combustible, tinc la sensació que qualsevol espurna pot desfermar incendis arreu. Efectivament, acabo de fer una metàfora. M’arriben inputs que la vaga d’educació convocada cinc dies d’aquest mes, a
“A mesura que conec millor la gent, cada vegada m’estimo més el meu gos”. Tenia vint anys i la meva amant, que em doblava l’edat, m’etzibava una frase com aquella com a evidència del seu desencís acumulat i com a advertiment del que m’esperava en una adultesa que tot just encetava. Aleshores, ella era una
Si parlo de Michael Collins, la majoria pensaran en l’independentista irlandès interpretat per Liam Nesson en una memorable pel·lícula de 1996. Tanmateix, parlaré d’algú que va anar molt més lluny, literalment, que sempre va ser segon, que va ser esquiu amb la glòria, que va passar a la història com un secundari, que va conèixer
Difícil escatir l’impacte de l’inici de la guerra a Ucraïna. El cert és que l’impacte psicològic a occident en general i el nostre país en particular ha caigut com a una gerra de neu siberiana a l’esquena. A la pandèmia, que no acaba de marxar (i les mascaretes busquen l’efecte de recordar-nos-ho), la crisi heretada
Aviat farà dos anys, en iniciar-se la pandèmia, vaig fer un intent de dietari tot inspirant-me en El quadern gris de Josep Pla. No he reeixit mai en aquest format. És cert que tinc obert el bloc, aquest any farà setze anys, tot i que en els darrers mesos les meves col·laboracions han anat decaient.