Espai de Dissidència

La meva bona amiga Marianne Brüll va tenir l’amabilitat d’enviar-me per correu, aquesta setmana, una còpia del documental de Francesc Ríos "Ruedo Ibérico", emès el passat mes de juny a la 2 de TVE. No el vaig poder veure en el seu moment, i francament, lamentava no haver-ho fet. Ahir al vespre, el vaig poder visionar.
Tot i que ja coneixia l’epopeia de Ruedo Ibérico, encara que fos a un nivell simplement parcial, i sobretot a partir del meu coneixement de Brüll, la companya de l’editor Pepe Martínez i l’ànima editorial de la col·lecció, a qui vaig entrevistar fa anys al programa de ràdio La Memòria Silenciada, el 2001, el visionat del film em va emocionar. No tant pel gran sentiment d’enveja d’un projecte romàntic i heroic com aquell, sinó per la indignació que em causa com Ruedo i Pepe Martínez van acabar essent també, víctimes de la Transició.

El documental descriu, sense cap mena de problema com els partits polítics d’oposició, disposats a renunciar a tot, a canvi de poder participar en l’estat al costat dels feixistes reconvertits, van desmobilitzar el carrer, desactivar qualsevol iniciativa particular, posar fora de combat, si calia mitjançant muntatges policials, a la CNT i excloent totes aquelles veus independents que no estaven disposades a transigir amb la nova monarquia, reconversió del franquisme pur i dur en una democràcia d’opereta. Ruedo Ibérico, que havia estat utilitzada per l’oposició, pels comunistes, pels monàrquics, pels socialistes,… al final va ser silenciada quan ja va deixar de resultar útil. I finalment, en la sordidesa de la democràcia mutilada dels anys vuitanta, el mateix dia del referèndum de l’OTAN, el 1986, moria en l’anonimat, en un pis de Madrid, Pepe Martínez, el seu fundador, ignorat per tots.
Conforta veure, malgrat tot, el gran nombre de gent, que al marge dels partits, no compartim el mite de la Transició, ni ens creiem aquesta democràcia a la turca que patim. I com alguns tenim el privilegi de participar en projectes culturals dissidents, com és el cas d‘Argumenta, imbuïts de l’esperit de Ruedo Ibérico, que tracten d’aproximar-se a aquella manera de fer cultura, en contra d’allò que considerem injust, amb el màxim de llibertat i de rigor possible.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!