Espai de Dissidència

La Bitàcola de Xavier Diez

6 de desembre de 2006
2 comentaris

Banderes

Ara que hi ha polèmica de banderes, us ofereixo un poema que podreu trobar en el meu recull A la via morta (L’Emboscall, Vic 2003) i que descriu el que em suggereixen aquesta mena de draps virolats.

NOTA: Basada en un fet real.

BANDERES

Vaig portar la meva filla
a una manifestació
contra rics i poderosos
que tenyien de carbó
belles platges de Gal·lícia
i els nostres horitzons.
Amb pancartes virolades
entre draps multicolors
va veure que un nen portava
un estendard, orgullós.
-Jo en vull una, de bandera!,
i la vull tant sí com no!-
va exigir-me com qui frisa
per un cavall de cartró.
Quin problema, una bandera,
un escut o un pendó,
jo voldria explicar-l?hi
que la tela i els canons
de la mà sempre passegen
perquè són germans bessons.
-Per què vols una bandera
la penses penjar al balcó?
Potser ansies disfressar-te,
o t?urgeix un tovalló?
No t?està millor un globus,
la baldufa o un io-io?-
Mes com sempre persevera
perquè és del morro fort
vaig cedir i concedir-l?hi
el desig heterodox
-Com t?agrada la bandera,
digue?m, filla, quina vols?
Que potser la vols del Barça,
de la Juve o l?Espanyol?,
o potser, com molt em temo
de països i nacions,
repúbliques bananeres
o d?estats-corporació,
o potser de monarquies
amb corones de llautó?
-Jo la vull de moltes formes,
moltes mides i colors
amb daurats, vermells i negres
liles roses i marrons,
amb barres i mitges llunes,
amb creus, estrelles i grops,

que tingui lletres brodades
arbres, sabres i lleons,
amb sols-solets de l?Argentina
o rodones del Japó.
-Què vols la republicana
amb la insignia de l?honor?
la d?Espanya, Catalunya,
la d?Europa o el Marroc?,
o potser una pirata
amb el mapa del tresor?
Saps què et dic, filleta meva?
i si et compro aquell camió?
-Jo ja sé que les banderes
són per reis i reietons
per a grans que com nens juguen
i per esplai de bufons.
Jo la vull per enlairar-la
i com solen fer nens bons
quan ja m?hagi cansat d?ella
desar-la sobre fogons.

  1. Voldria aprofitar per felicitar a la Vanguardia.

    Després de haver empassar-se no poder col·locar el seu candidat a president de la Generalitat -tot i fer-l’hi campanya sense manies durant 3 anys-, Per fi, s’ha tornat.

    A descobert que Esquerra es independentista i que discreta, però efectivament exercia com a tal. Ens ha enxampat i ho ha posat a la portada del seu diari, deixant ben clar que treure la bandera espanyola del terrat del edifici era il·legal.

    Els mitjans espanyols, fidelment auxiliats per la Vanguardia, han posat el crit al cel.

    Només voldria fer dos comentaris:

    1r. La Vanguardia dona suport a CiU i a Mas. Queda clar que com sempre posen per endavant els interessos de partit als de País. Si per fer mal al tripartit hem de acabar amb la bandera espanyola al terrat, Mas i la Vanguardia tant contents. No ha estat El Periodico espanyolista, si no La Vanguardia pro Convergent qui ha fet un pobre servei al País.

    2n. He vist a diversos fòrums i forumets, suposats indepes que a primera hora criticaven a Esquerra per treure la bandera i fer política d’aparador. Els mateixos a última hora criticaven a Esquerra per deixar de fer política d’aparador … al matí era un avenç miserable, al vespre hem de trencar el govern per això. Visca la coherència. 

    Evidentment, si encara som un País ocupat es per alguna cosa. Encara hi ha molt suposat independentista al que sempre l’hi semblarà malament el que facin els partits independentistes i justificaran el que facin els partits no independentistes.

    Que atrevida que és l’ignorància …

  2. Què de vegades s’escull per simbolitzar la defensa d’un poble, país o nació com a col.lectiu al costat d’altres països, pobles o nacions.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!