Espai de Dissidència

La Bitàcola de Xavier Diez

19 d'agost de 2017
11 comentaris

Prou ingenuïtat

Com no pot ser d’altra manera, l’atemptat a Barcelona m’ha colpit profundament. És la meva ciutat, i és per això que aquest acte de violència és impossible d’analitzar-lo desapassionadament perquè el considero una qüestió personal. He estat callat unes quantes hores per evitar emetre judicis que fins i tot a mi m’ofenguin. La tasca, fins ara, de les autoritats catalanes, dels Mossos, de la majoria de periodistes, ha estat pràcticament exemplar. L’actuació de determinada premsa sucursalista i madrilenya, i l’oportunisme polític del govern espanyol, en canvi, ha estat, per contra, de vergonya aliena.
Malgrat que encara ens manca molt per saber, i que hi haurà qüestions que probablement no coneixerem mai, crec que és hora de plantejar com reaccionem proactivament, com fer mal a aquells que ens ho han causat. Si volem ser un estat cal actuar com a tals, deixar el ciri a la mà i brandar alguna cosa més contundent que inspiri una mica més de respecte. No em malentengueu, no es tracta d’incitar a una barroera violència, com sempre immoral i inefectiva, sinó d’atacar amb contundència aquells que financen, inspiren i organitzen grups i actes com aquests.
No és cap secret que els règims feudals de la península aràbiga són al darrere d’aquests grups i grupuscles que ens han atacat i que conspiren contra nosaltres. Principalment Aràbia Saudí i Qatar són al darrere del finançament i la ideologia que alimenta el ressentiment dels suburbis i el supremacisme islamista (amb un esperit Nietzscheà que recorda el falangisme) fonamentat en el wahabisme i els seus somnis geoestratègics. Malgrat semblin enfrontats, Aràbia Saudí i Qatar es disputen el lideratge del fonamentalisme islàmic, i a banda de propugnar teocràcies totalitàries, desenvolupen projectes expansionistes. No es tracta només de reinventar l’islam teòricament primigeni (i insuportablement reaccionari), sinó reivindicar les fronteres de la màxima expansió del califat. Això no és cap novetat, car les ofensives almohades, almoràvids, les del Mahdi o otomanes seguien el mateix principi d’expansió imperial i capteniment antiil·lustrat. Només cal visitar les costes catalanes i veure les torres de defensa per defensar-se d’incursions pirates, i que només es van aturar a les nostres costes a partir de 1830, quen França colonitza les costes algerianes.
Les teocràcies del Golf disposen d’una arma molt poderosa: els diners procedents de l’economia extractiva del petroli. A partir de la seva immillorable liquiditat, han anat adquirint propietats, negocis i fons d’inversió que permeten guanyar influència i comprar voluntats. En el cas espanyol, la indecent relació personal dels Saüd amb els Borbó han contribuït a reforçar diplomàticament uns estats que han fet dels seus estats un règim del terror que tracten d’expandir-lo. Per cert, que un dia caldria revelar tots els secrets i possibles conspiracions i concomitàncies entre les elits occidentals i les petromonarquies. Vull recordar que mentre amb l’11-S els Estats Units van tancar tot l’espai aeri, es va permetre fugir a tota la família de Bin Laden que residia al país. No voldria ser malpensat, tanmateix les darreres visites de la monarquia borbònica a Riad fa de mal sospitar.
Tot plegat implica que és necessari trencar relacions diplomàtiques amb ambdós països i establir sancions que impliquin congelació de béns, prohibició d’entrada als membres de les famílies reials, o expulsió de tots aquells immams que es comprovi que han estat finançats pel wahabisme. Tanmateix, la cosa hauria d’anar més enllà. Tenint en compte que els milers de milions de dòlars de les elits extractives del Golf tracten de guanyar respectabilitat a còpia de comprar coses, especialment clubs de futbol, emissores, fundacions, cal fer un boicot actiu. Un dels darrers exemples ha estat el fitxtge de Neymar, on els prínceps catarians, propietaris del París Saint Germain han volgut exhibir el seu poder monetari en un moment de crisi diplomàtica en la batalla pel lideratge de la regió. Crec necessari que els equips que encara no han estat colonitzats pels petrodòlars es neguessin a jugar a qui ha fet diners de manera poc transparent en estats on els drets humans són una anècdota, i on el terrorisme islamista funciona com a una eina de diplomàcia agressiva més.
El que resulta insofrible és mantenir-se en un estat d’ingenuïtat. Difícilment atemptats com el de Barcelona o tants d’altres s’organitzen per generació espontània. Els elements ideològics del gihadisme tenen un punt de sofisticació a l’alçada de la seva capacitat comunicativa. Més enllà dels borinots manipulats, hi ha grups poderosos que tenen objectius clars, i que compen amb el suport de les nostres mancances en l’anàlisi de la realitat. Difícilment podrem combatre joves i adolescents fanatitzats que volen fer pagar el seu ressentiment amb una violècia niihilista, tanmateix estem en concidions de fer mal als seus patrocinadors i instigadors. També som en condicions d’exigir responsabilitats a aquells que, des de les institucions de l’estat o l’economia del nostre país actuen com a agents seus. Si realment no tenim por, no ens ha de fer por tornar-nos-hi contra els veritables responsables.

  1. Tens raó. Només barrant el pas als capgrossos i als imams radicals podem fer molt per evitar que quelcom tant deplorable torni a passar. Europa i Occident en general han de fer una lectura de consciència i trencar relacions ( incluïnt venda d’armes) amb els països musulmans wahabistes. Seguir d’aprop el que succeix dins les mesquites i no esperar a que els sospitosos actuin. Cal una política d’inmigració més trasparent i segura. I si s’ha d’aplicar la contundència, que no violència, s’aplica. Ja és hora que siguin ells els que ens tinguin por!

  2. Fer el boicot al poder monetari d’aquesta gent seria fantàstic, el problema és que “pagant Sant Pere canta” i ell, tot i no ser cristians, ho saben. Es limite a comprar-nos i nosaltres ens venem.

  3. Excel·lent apuntament. Estic totalment d’acord amb el que proposes. El problema a l’hora de fer avançar aquestes posicions en la nostra societat és que als mèdia ens trobem amb els tòpics de l’estil “no es pot crimilnalitzar l’islam” o la tan utillitzada “islamofòbia” (com si no esxístís la budismofòbia, la cristianofòbia, la “ateufòbia”, la donafòfia o la personafòbia, ja en general). Els comentaris que escoltem per part dels opinadors “oficials” són de vol gallinaci, i d’una covardia que esparvera (quelcom inherent a la majoria de l’esquerra, p.ex: IC al nostre país, n’és un bon exemple). Tenim un problema amb l’islam i amb el dret a l’ateisme -ja no dic laïcisme- que a ningú sembla importar ja, oblidant els milers i milers de mort i represaliats a casa nostra per part de l’esglèsia catòlica pel fet de ser dissidents… Aquest tornar enrera en nom del “repecte” a les religions és una altra carcassa buida. Ignorar que l’islam des de l’inici és una força impeialista, supremacista, que divideix les societats en “els nostres (musulmans) i en “els altres” (infidels) no és sinò una forma de racisme amagat sota una espirtualiat encarcarda per normes i més normes de tipus pràctic amb un resultat més legislatiu que no pas l’espiritualitat, que és el que es suposa en una religió. Ignorar tot això a més del paper en l’esclavisme a Àfrica és denunciable, sobre tot entre aquells que informen a la gent des del mitjans. Quan sento a la Dolors Bramon defensar des d’una posició propera al nacionalisme més supremacista el món musulmà sense admetre cap responsabilitat, cap ni una, i adduint que tot és culpa de “l’altre”, dels occidentals, em venen basques. Si el bisbe de Solsona dius les disbarats que diu i tots ens emprenyem, però no sabem que diuen els imams a Catalunya? És impossible saber-ho per la mateixa naturalesa oculta de les mesquites, i quan preguntes als fidels no et volen dir res. Perquè aquesta doble moral? Perquè no donem veu a les dones musulmanes -que n’hi ha- que volen tenir una sexualitat lliure no circumscrtia només al mascle musulmà? Perquè tenim uns periodistes tan, tan mediocres que es mouen a cop de tòpic? En fi, no em vull extendre més, però m’agradaria conatcatra amb tu i fer alguna cosa en relació a aquest tema.

  4. Un basament polític que omple de contingu evidencials qualsevol sospita o indici, des de les paraules de Margallo, passant per l’actitud de la premsa madrilenya, Ia resposta del “gobierno” i els efectes i conseqüencies immediates que pretenien però que el cel dels Mossos ha bloquejat.
    Per els curtets que només veuen fins on arriba la seua própia ombra.

  5. Tens raó en la majoria de coses que dius. Però m’inquieta la manera que tens de parlar del món islàmic en general; s’assembla massa a Huntington. Al segle XVII la costa de tot el país estava infestada de pirates algerians, cert; però també nosaltres ens dedicàvem a piratejar pel Magrib; Menorca en va viure força temps. No ens mamem el dit. I alegrar-se de la invasió genocida d’Algèria ja passa de mida, francament. Cal estudiar la sociologia de la reacció integrista; no pas inculpar milions de persones, la majoria de les quals es compten entre les víctimes principals d’aqueixos integristes.

  6. Aixo em fa pensar en com en legitima defensa ens mereix esmerçar esforços en assolir la màxima independencia respecte altres supraestats per tal de exigir-nos la pulcritud defensiva necessaria lliure de traicio, almenys de traicions com l prepetrada pels informants dels cossos de seguretat estatals que van alertar celules terroristes de que se les investigava.

  7. Us recomano llegir l’article de robot pescador escrit el 2016, si, el 2016. Atentado de falsa bandera en Barcelona. Fa pudor a socarrimat. Ai però no hi comptaven amb una nació en lluita pel empoderament dels seus ciutadans. Es lluita de classes amics meus… Mes vell que anar a peu.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!