Ecologia o catàstrofe

Janet Biehl, Ecología o catàstrofe. La vida de Murray Bookchin, Virus, Barcelona, 2017, 663pp.

Murray Boockhin (Nova York, 1921 – Vermont, 2006) és un dels historiadors de parla anglesa que millor van comprendre i analitzar la Revolució de 1936, i que sens dubte van exercir una benèfica influència sobre aquells que hem tractat d’investigar sobre l’anarquisme del nostre país. Tanmateix, Boockhin no era pròpiament un historiador, sinó un intel·lectual autodidacta i un activista amb un punt de llegendari, força conegut per les seves aportacions teòriques al voltant de l’ecologia social, la reivindicació del paper del feminisme o el municipalisme llibertari, que, en la millor tradició de la desacomplexada capacitat nord-americana de pragmatisme, també va formar part d’algunes experiències, amb resultats interessants, de les seves teories a l’àrea de Nova Anglaterra. Conscientment o no, alguns dels seus principis hi són en les experiències municipalistes arreu dels Països Catalans, i les seves idees inspiren actualment el moviment kurd a la Rojava.

La que fou companya seva de diverses dècades, l’assagista Janet Biehl (1953) acaba de publicar-ne una biografia intel·lectual exhaustiva i de gran interès. Ressegueix la genealogia ideològica d’un Bookchin provinent d’una família monoparental extremadament pobra, de jueus fugits dels progroms tsaristes, amb una problemàtica infantesa al Bronx, que passa del marxisme dogmàtic i estalinià de l’adolescència fins a la seva conversió a l’anarquisme i la seva fusió entre ecologisme, discurs social, feminisme i les tradicions llibertàries. Aquest és un camí complex i farcit de marrades ideològiques, en què es va forjant un intel·lectual polièdric, reflexiu, que va mutant en la direcció que la societat nord-americana de postguerra es transforma, des de la societat de consum el món hippy, el moviment antiglobalització, o la creixent passivitat de la societat neoliberal. Bookchin és dels pocs que sabrà anticipar-se a la degradació ecològica com a fórmula d’explotació capitalista, que sap integrar el pensament de Polanyi en un capitalisme que funciona a la manera d’un virus mutant, i de la necessitat d’establir una “bona societat”, enfront a les explotacions estructurals del sistema. El títol del llibre és una encertada referència al “socialisme o barbàrie” enunciat per Rosa Luxemburg, que serveix per sintetitzar bona part dels seus continguts, i que alhora serveix per evocar el pessimisme dels darrers anys de Bookchin respecte a la deriva ideològica de les esquerres contemporànies.

 

Nota: Ressenya publicada al Setmanari La Directa
Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *