El masclisme disfressat

Escric el 8 de març, un dia internacional de la dona que enguany semble més visible que altres, o si més no, celebrat amb més intensitat que habitualment. I això no crec que passi per una major consciència dels problemes, ni tan sols per una millora organitzativa d’associacions feministes. Lamentablement, crec que, com moltes analistes detecten, aquest fet respon a la consciència que en els darrers temps, la situació de les dones, arreu i aquí, està involucionant. Ho corroboren algunes estadístiques relacionades amb salaris, ingressos, condicions de vida i salut. Es percep un qüestionament de drets que semblaven consolidats (a la llibertat personal o la reproductiva, a la llibertat sexual i afectiva, a la mercantilització dels cossos de les dones,…)

Ara seré políticament incorrecte. Les diverses campanyes contra la violència cap a les dones, la denúncia constant dels assassinats masclistes posen el focus sobre un fenomen terrible i intolerable, i que tanmateix resulta estadísticament poc rellevant. No vull que se’m malinterpreti. Un sol assassinat és massa! Tanmateix, i segons dades del propi “Instituto de la mujer”, a l’estat, la proporció de les víctimes de la violència masclista és de les més baixes del món occidental, al voltant de 3 casos per milió de dones, la meitat que a Suïssa, una tercera part que a Finlàndia, o una cinquena part que a Hongria, fet que coincideix amb unes afortunadament baixes taxes de criminalitat existents al nostre país. Ara bé, la qüestió dels assassinats de dones, o fins i tot els maltractes, formen part d’una conducta rebutjada pel conjunt de la societat, i sovint són el fruit de problemes mentals greus o de certa tendència a la violència per part d’uns agressors no sempre controlable. En altres paraules, és còmode focalitzar sobre persones individuals que cometen crims imperdonables, i a la vegada és difícil de prevenir que això pugui desaparèixer.

Tanmateix, mentre es posa el focus en un tipus de violència sobre el qual és difícil incidir, desenfoquem altres àmbits on la violència, la discriminació, la humiliació són fets quotidians, i fàcils de combatre amb armes legals i socials. Parlo d’un món que conec una mica: l’àmbit laboral. Si bé parlem d’uns salaris entre un 16 i un 26% inferiors no veig detencions contra els responsables. El fet que el món de les empreses sigui impermeable a la democràcia (i sovint als més elementals principis dels drets humans) fan de la fàbrica o l’oficina espais d’impunitat. En els darrers temps, a més, tenint en compte que els comportaments masclistes són considerats com a inacceptables, aquest esperit contrari a les dones es manifesta d’altres maneres. El pensament antifuncionaris amaga que és la funció pública, a la qual s’accedeix per mèrits objectius i funciona sota criteris de transparència, un dels principals espais d’accés laboral al de les dones. Precisament el sistema d’oposicions i l’objectivitat en els processos fa que sigui un dels àmbits on les dones accedeixen a una posició laboral i social. Tanmateix, la pròpia Generalitat, fins i tot el propi Departament d’Ensenyament, està fent servir tècniques de l’empresa privada, això és, posar per davant el favoritisme, la discriminació i certa tendència al nepotisme. Les diverses reformes impulsades pel Departament per fer substitucions o interinatges per la via d’entrevistes personals s’ha traduït a rebutjar mestres embarassades, o se les força a no agafar reduccions de jornada o a comprometre’s a anar a totes les colònies i sortides malgrat que tinguin problemes per conciliar. Això està passant, ja hi ha hagut algun procés judicial en marxa, i als nostres responsables polítics no se’ls cau la cara de vergonya. Només mètodes transparents, fonamentats en el mèrit i la capacitat objectiva ens eviten casos de discriminació. A nivell laboral, a més, la destrucció de drets ocasionada per les darreres reformes laborals impulsen més negociacions treballador per treballador en comptes d’un conveni marc que afavoreixen condicions laborals i salarials diferenciades i discriminatòries. Aquestes coses, a diferència dels assassinats de dones són fàcils de resoldre: només cal canviar unes quantes normes, enviar uns quants milers d’inspectors a vigilar-les, i portar a la presó uns pocs centenars d’empresaris o responsables polítics sense ètica. En altres paraules, bona part dels problemes de les dones se solucionen, no pas amb rogatòries místiques, sinó amb voluntat política… i amb fer entrar un element tan bàsic com la democràcia a les empreses.

 

Nota: Càpsula de ràdio del Girona Ara, de Fem Ràdio

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *