Espai de Dissidència
La Bitàcola de Xavier Diez
ANC: una Diada Nacional per acabar amb el processisme
Tot just aquest matí m’hi he apuntat a la Diada de l’11 de setembre, tram 44, prop de la Plaça Verdaguer de Barcelona. Ho he fet amb desgana, com imagino deu passar a bona part de les persones que no s’han perdut ni una des de la sentència de l’Estatut. No conec ningú del meu entorn que s’hagi desmarcat de l’independentisme, ans al contrari, amb el pas dels anys, la convicció d’una República i d’un trencament irreversible s’ha consolidat entre uns quants milions de catalans, tanmateix, sí que podria esmentar un bon grapat de gent que ja està fatigada de tant de folklore sense conseqüències. El processisme (la broma ja fa molt de temps que dura) ha esdevingut més batalla mediàtica que traducció real en fets concrets. Més enllà del tacticisme de l’entorn convergent, d’esquerra, de la CUP (o dels centenars de milers d’independentistes no adscrits), calen gestos contundents, amb urgència. En altres paraules, cal passar de les paraules als fets, d’un calendari abstracte a una data concreta en què la independència sigui declarada.
Penso que la Diada hauria de prendre un altre format, diguem-ne, més agosarat. Tots els meus lectors saben perfectament la nul·la simpatia que em mereix Erdogan i el seu moviment polític, tanmateix en l’avortament d’aquest estrany cop d’estat del mes passat, en podem extreure una lliçó que cal aprendre. L’ANC hauria de fer menys castells i organitzar la societat civil per a ocupar els espais estratègics del país quan sigui necessari. Aquest 11 de setembre el dedicaria a envoltar aquells espais significatius de la presència de l’estat (seus del govern, mitjans de comunicació, infraestructures essencials) per tal d’advertir que qualsevol reacció per part de l’estat sigui impossible, per exhibir determinació.
Finalment, més que moció de confiança al President, el que cal és que el govern faci una moció de credibilitat a la majoria independentista. Les fórmules són diverses: RUI, DUI o ambdues coses alhora. I abans d’acabar l’any. De fet, crec necessari que aquest setembre cal l’anunci d’una data per acabar d’una vegada per totes. La resta, és literatura.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Està bé això de dir com hauria de ser l’11-S un mes abans, això sense tenir en compte la llei mordassa.
També n’estic fart del prossessisme, però no crec que sigui veritat que no s’està fent res. Simplement, no s’explica perquè massa vegades hem anat amb el lliri a la mà.
Ep! I jo també estic esperant una declaració o un gest contundent.
Se l’espera per aquesta tardor.
Bon dia Xavier, estic d’acord amb tú en algunes coses que dius, però, més que deixar de fer, hem de fer més. Hi ha qui, hi no em refereixo a tú perquè no ens coneixem, és dedica a fer accions des del sofà o l’escriptori, quan a més s’han de fer moltes accions en altres espais, per ex. Carrer, Associacions de veïns, sacrificar una mica les vacances, no esperar que ens ho donin tot fet i mastegat, en resum, se més proactius, criticar menys i fer més. No convertir el Procés Català en un espectacle. Hem de ser més efectius. Hem d’estar més units, ampliar les bases, aconseguir la Independència i després, ja ens barallarem tan com vulguem. Visca Catalunya LLIURE company ||*||