Espai de Dissidència

La Bitàcola de Xavier Diez

6 d'agost de 2016
5 comentaris

Memòria històrica i independència

Des de finals de la dècada de 1990 vaig escriure diversos articles acadèmics i de premsa referits a allò que la dècada posterior acabaria essent el debat sobre la memòria històrica. Els meus treballs sobre la Transició i el bandejament del món llibertari en les històries oficials i oficioses, imagino, devien impulsar a alguna ànima caritativa a ésser convidat (com a quota de dissidència) a les compareixences parlamentàries en el que hauria estat el projecte de Memorial Democràtic, una de les iniciatives (frustrades i estèrils) del Tripartit, de manera paral•lela als intents hipòcrites de part de l’esquerra de qüestionar el silenci històric decretat durant la Transició.
Ben segur, en algun lloc deu haver transcrita la meva intervenció davant la comissió parlamentària. Reclamava el mateix que havia fet en altres intervencions públiques: un replantejament revolucionari del tractament dels llocs de memòria (reivindicació de la resistència al franquisme) i ús del pressupost destinat al Memorial per a contractar diversos buffets d’advocats estrangers per perseguir criminals de guerra i repressors franquistes. Vaig veure més cares d’horror entre diputats socialistes i d’iniciativa que entre els propis peperos.
Més d’una dècada després, som allà on érem, o encara pitjor. Tinc la sensació que l’intent de replantejar aquesta qüestió esdevingué una simple qüestió tàctica dels socialistes per pressionar el PP, i que mai va haver cap voluntat de qüestionar la marginació del republicanisme i la resistència (normalment armada) a Franco. Fruit de tot plegat és que encara, per part de l’esquerra, especialment aquella d’arrel comunista, massa acostumada a obeir els dictàmens del Comitè Central, la memòria històrica resulta molt incòmoda.
El tema del Born és un exponent de com l’absència d’independència, no només política, sinó intel•lectual inspira iniciatives d’aquesta mena. La consigna és sabotejar l’independentisme, i no hi ha cap sentit del ridícul a l’hora de treure Franco del magatzem i traslladar-lo, no a la deixalleria, el seu lloc natural, sinó davant del Born. Hi ha la possibilitat d’erradicar els Borbons de Barcelona (una nissaga que no ha fet altra cosa que tirar bombes a la ciutat)? Els mantenim amb l’excusa de… Ni tan sols s’han dignat a inventar-se’n una.
Continuo pensant que la millor política de memòria és aquella que no només compensa les víctimes, sinó aquella que castiga els criminals. Amb Espanya, com hem pogut veure, això és impossible, perquè són els franquistes qui dominen tots els ressorts de poder. Per tant, l’única possibilitat de fer justícia és crear una república independent, i per tant, amb nous instruments legals, d’acord amb el dret internacional i la jurisprudència de Nüremberg fer allò que és de justícia: anul•lar tots els judicis injustos i jutjar tot aquell que va formar part de l’engranatge de la repressió.
Fer el possible per sabotejar la independència, especialment des de l’esquerra, és fer el joc al franquisme. Esclar, que això no és cap novetat. En això va consistir la “política de reconciliació” del PCE i els pactes de la Transició. És per això que cap esquerra, a Catalunya, és creïble, si no és independentista. I no ho és perquè sense independència no és possible generar una situació on qualsevol programa d’esquerres pugui ser factible. La memòria de la resistència és una obligació moral. Això implica El Born. Això també implica Quico Sabaté, Marcel•lí Massana, Faceries, Ramon Vila Capdevila o Salvador Puig Antich. Ah! No me’n recordava, tots aquests també incomoden els qui sempre són amb l’actitud de rebre ordres, no importa si de Moscou o de Madrid…

  1. Estic totalment d’acord amb el que denuncies. Tenim una obligación moral pendent i mai la complirem si abans no ens treiem el jou espanyol.

  2. Si no t’importa, em quedaré amb un parell de frases per fer-les servir:
    ‘Cap esquerra és creïble si no és independentista’
    ‘Sense independència no és factible generar una situació on qualsevol programa d’esquerres pugui ser factible’

    Gràcies per la claredat

  3. Als comunistes locals no només els resulta incòmoda la memòria història completa de Catalunya (principalment, la de la Catalunya anterior a l’ocupació militar per part de Castella, els fets de 1714 i el què se’n va derivar i encara dura i ells legitimen).

    Als comunistes locals també se’ls fa força incòmoda una mirada autènticament honesta cap al seu paper durant la II República, la Generalitat Republicana i la Guerra Civil. Perquè ells, igual que els franquistes, haurien de donar explicacions, demanar perdó i revisar profundament les seves postures. Quelcom al què no sembla que estiguin gens disposats i això invalida, amb lletres grosses, INVALIDA, d’entrada qualsevol exposició que vulgui organitzar sobre el franquisme, perquè neix morta, amb un biaix que impedeix una mirada honesta al passat.

    Per no dir també que parteixen d’una premisa falsa: que el franquisme és història passada plena de pols i arnes. El franquisme és ben present i els comunistes locals, a través de les seves normes marques electorals (CSQP i En Comú Podem), ajuden a legitimar part de les seves conseqüències sobre Catalunya com ajuden a legitimar part de les conseqüències de l’aplicació del Decret de Nova Planta. Només cal veure com fan campanyes electorals en les que es dediquen a reforçar l’anticatalanisme present a determinats barris i ciutats de Catalunya, encara que vulgui dissimular-ho fent la vella trampa de dir “convergents” on en realitat volen dir “catalans o catalanistes”. Als comunistes locals, com passava amb els socialistes del PSC, ja els està be tenir garantida una bossa de vots permanent, formada per aquells que no han vist mai (perquè ningú els ho ha demanat amb pedagogia) la necessitat d’integrar-se plenament en la cultura i llengua pròpies i en el coneixement de la Història real d’aquest país. El país d’acollida. Per això reforcen més que ajuden a revertir les conseqüències del Decret de Nova Planta i les posteriors operacions genocides culturals empeses per Espanya contra la nació catalana.

  4. Molt bon article que comparteixo al 100%.

    Crec que la ciutadania no podem quedar-nos de braços creuats maldient als lerroux-feixistes que ara manen a l’Ajuntament de Barcelona però sense fer res per impedir la barbaritat que volen fer a l’esplanada del Born aquesta tardor.

    Per això us convido a tots, especialment a Xavier Diez que té una finestra més gran que la dels lectors, a signar i promocionar la demanda de signatures per portar a l’Ajuntament de la Sra. Colau, que fa tres dies vaig posar a Change.org sota el títol SÍ AL BORN, NO A FRANCO! Ja que, encara que ja hem aconseguit prop de 4.500 signatures, encara ens en manquen moltes més i el temps se’ns tura al damunt.
    https://www.change.org/p/ajuntament-de-barcelona-si-al-born-no-a-franco

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!