Espai de Dissidència

La Bitàcola de Xavier Diez

28 d'agost de 2015
2 comentaris

Vuitè aniversari

Aquest final d’agost, aquesta bitàcola compleix vuit anys. És una durada molt per sobre de les meves expectatives inicials, quan els blocs eren una fórmula emergent que pensàvem que, en l’era digital, seria transitòria i efímera. I tanmateix, aquesta finestra al món (parlo col·lectivament) ha esdevingut un mitjà de comunicació més, una manera d’analitzar la realitat molt lluny del que podíem imaginar uns quants anys enrere.

Al llarg d’aquests vuit anys, aquest bloc heterogeni ha compartit, amb aquest, 1.202 posts de temes diversos, que van des de l’anàlisi política fins a les reflexions personals, passant per ressenyes de lectures, articles d’àmbit cultural, educatiu o reflexions sobre historiografia i de relacions internacionals, àmbits que sempre m’han interessat. En aquest període he tingut l’orgull de tenir gairebé 775.000 visites, que si bé no és una xifra espectacular, sí és del tot respectable. Uns visitants que, en un 10% de les quals són d’estats aliens als Països Catalans, especialment Estats Units, la Unió Europea i Llatinoamèrica. Si més no, la voluntat de compartir idees amb el públic, i tractar d’influir d’una manera o una altra en la seva opinió, pot haver-se realitzat en una escala modesta. Al cap i a la fi, com bé sostenia Henry David Thoreau, els dietaris, per íntims que siguin, són per ésser compartits.

En aquest moment convuls i canvi, vuit anys poden arribar a ésser percebuts com a una eternitat. En un principi, les meves intencions eren més culturals i literàries. Tanmateix, ens han tocat viure uns anys prou transcendents, i en aquestes circumstàncies no resulta útil ni ètic amagar-se. He tractat de no fer-ho. També les coses que ens han passat col·lectivament m’han fet evolucionar d’una manera o una altra. L’exercici quotidià d’escriure permet afinar en l’estructuració de les idees i en la formació personal, i per tant, també intervenir en el debat públic. En una societat catalana (afortunadament) polititzada, com bé diu el meu bon amic i col·lega de Vilaweb Jordi Martí Font, les paraules són també punys. He tractat de no defugir la meva responsabilitat cívica, malgrat les incomoditats i els dubtes que pugui experimentar.

Tanmateix, i malgrat tots els malgrats, per a mi aquests vuit anys de contacte amb els lectors han estat un plaer. I com que tinc certa vocació epicúria, tractaré de mantenir el plaer tant de temps com em sigui possible. Gràcies a Vilaweb per deixar-me compartir aquest projecte col·lectiu i mediàtic tan summament apassionant. Gràcies a tots els lectors i lectores que han tingut la paciència de llegir-me i seguir-me.

  1. Felicitats i moltes gràcies per la teua generositat en voler compartir amb nosaltres unes reflexions i experiències que he trobat força valuoses i necessàries.

    Te seguiré llegint ben atentament. Per molts anys!

    Ilde (del blog veí Observatori Conarda).

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!