Espai de Dissidència

La Bitàcola de Xavier Diez

27 de març de 2015
0 comentaris

Tragèdies aèries

Com a qualsevol persona, la tragèdia de l’avió de German Wings m’ha colpit. Per les víctimes, per les circumstàncies i per les estranyes explicacions sobre el fet. En certa mesura, la meva manera de reaccionar –de protegir-me- ha consistit a evitar recrear-me en el soroll generat pels mitjans de comunicació. L’impacte emocional genera una sensació de desorientació col·lectiva que fa a alguns mitjans sense escrúpols a recrear-s’hi. Per la meva banda, vaig optar per anar agafant breus píndoles mentre tractava d’escoltar música per, literalment, aïllar-me.

Imagino que aquesta deu ser una actitud lògica per part de qui tracta d’aïllar-se de la tragèdia, un mecanisme defensiu per no deixar-se aclaparar per la desgràcia col·lectiva. No sé fins a quin punt és sa o insà (menteixo, tinc constància que és una opció lògica i segons en quines circumstàncies, necessària). Tanmateix, en els moments en què he connectat amb els mitjans he esbrinat perquè el meu inconscient ha actuat d’aquesta manera.

La competència per l’audiència ha causat estralls en el codi deontològic periodístic. Una concepció impietosa del capitalisme, molt allunyada de la dimensió moral d’Adam Smith ha pervertit missatges i missatgers i ha convertit la tragèdia en un circ, i la informació en pornografia. Determinats mitjans fent pública la identitat de les víctimes fileres de periodistes esperant veure les cares descompostes dels familiars, i la recerca d’”històries humanes devaluen el periodisme de manera ignominiosa.

Per acabar-ho d’adobar, els tuits catalanòfobs han emergit amb gran facilitat de la caverna mesetària. I, francament, no veig a cap Vargas Llosa que retregui aquesta actitud tan interioritzada per cromanyons. Finalment, com vaig veure en alguna informació, l’apropiació del camp de la tragèdia per part dels caps d’estat, fa que moltes víctimes catalanes siguin representades per una bandera enemiga. Recordem-ho avui. La bandera espanyola oficial és la franquista. La que portaven a la cua els avions que no fa tant, ens bombardejaven. Fins i tot ni en la mort  sembla que tinguem dret a la nostra pròpia identitat.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!