Espai de Dissidència

La Bitàcola de Xavier Diez

27 de desembre de 2014
0 comentaris

Covardia borbònica

Crec recordar que el discurs reial de la vetlla de Nadal ha esdevingut com una tradició més, desposseïda de significat, com l’encesa de llums dels carrers comercials o el primer anunci de torró. És per això que em meravella la capacitat d’anàlisi d’alguns opinadors i tertulians, que examinen, com antics kreminòlegs sobre la significança d’aquest gest, abraçada, mot o to per tractar d’endevinar, a la manera dels tarotistes, indicis polítics d’aspecte cabalístic.

Per a mi és una música de fons, de l’estil elevator song, que apareix intrusivament a totes les cadenes de televisió. Aquest any no ha estat l’excepció, de manera que em va caldre llegir el text l’endemà –i mirar algunes imatges- per documentar aquesta crítica.

A mi el discurs de Felip VI ha representat la constatació de la tradició familiar de covardia borbònica. Ha estat conservador en el sentit que té molt clar que el negoci familiar resta subjecte a la continuïtat de la Constitució i el règim sorgit durant la Transició, que és una mena d’acudit dels dentistes entre el franquisme sociològic i l’esquerra domesticada. No ha arriscat en absolut, no ha fet cap gest que pugui incomodar els poders fàctics que el sostenen. El senyor Felip coneix perfectament la seva fràgil situació, que no és gaire apreciat per la societat civil hispànica, més enllà dels incondicionals de l’Hola. Per això renuncia al protagonisme o a la iniciativa personal, i per això la nissaga s’esllangueix entre escàndols econòmics i personals.

Si hagués de definir d’una manera a ell i la seva família és la covardia. Les paraules buides dedicades a Catalunya (amb una genèrica apel·lació als sentiments) només pretenia esdevenir un gest cara a la galeria terceraviïsta i nacionalista espanyola, un signe inequívoc que ofereix “más de lo mismo”. Una actitud valenta seria demanar perdó a Catalunya en nom dels seus avantpassats: perdó per Felip V i el genocidi provocat contra la societat catalana, de Ferran VII per practicar el terrorisme d’estat, d’Isabel II per mantenir la societat catalana subjecta a bombardejos constants, d’Alfons XIII per trair reiteradament les promeses autonomistes o del seu pare per propiciar un cop d’estat que permetés fer involucionar el procés autonòmic. També hauria d’haver fet el gest de fer el discurs en els quatre idiomes del seu reialme (fins i tot el rei belga en fa una part en francès, belga i alemany).

De tota manera, puc entendre i acceptar que no ens estimi massa. Al cap i a la fi, devem ser dels pocs ciutadans d’aquest país que li muntem pollastres cada vegada que trepitja el territori. El que no estic disposat a comprendre és la passivitat que mostra davant les brutalitats que succeeixen al seu estat. Pot tenir una actitud comprensiva respecte a aturats, desnonats o treballadors empobrits. I en canvi, ni una acusació respecte els culpables i responsables d’aquest drama. Penso que és de la decència més elemental que hi ha desnonats perquè un govern criminal va rebutjar les propostes de dació en pagament i lloguer social de la PAH. Que hi ha aturats caiguts en la misèria per una reforma laboral elaborat pel club dels juristes sàdics. Que hi ha treballadors empobrits, perquè així ho van exigir els Rossell de torn, i acatat pels Rajoys que actuen de lacais dels propietaris d’aquest gran cortijo anomenat Espanya.

És normal que mostri una indiferència criminal respecte aquests problemes. Va en la naturalesa de la seva família, incapaç d’enfrontar-se a les injustícies, perquè la monarquia, conceptualment és injusta. És normal que actuï amb covardia, com els seus avantpassats. Al cap i a la fi és com una mena de Petit Nicolàs, algú que apareix a fer-se fotos entre qui realment mana, entre qui és a prop del poder, entre qui fa negocis amb la misèria aliena.

Us ho dic amb tota sinceritat. Un altre dels motius per la independència és estalviar-nos, cara a l’any que ve, la molesta música d’ascensor que apareix parasitàriament durant les vetlles de Nadal.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!