Espai de Dissidència
La Bitàcola de Xavier Diez
Crec que el poble de Catalunya ho va dir clarament, i ni la classe política, ni l’opinió publicada, ni tan sols la pròpia gent activa en el procés ho acaba d’entendre: el 9 de novembre vam votar favorablement per la independència. El veredicte fou inapel·lable. Els factors que enterboleixen la consulta (manca de garanties, absència de cens, prohibicions o amenaces) no li resten validesa, sinó que la reforcen. És més, els catalans vam decidir ja el nostre futur, i ho vam fer desobeint un dels estats europeus més grans. Ens vam autodeterminar mitjançant les urnes i la desobediència, la qual cosa no redueix la nostra decisió, sinó que l’amplifica. La voluntat explícita de no deixar-nos intimidar per un aparell jurídico-mediàtico-repressiu confereix una força inigualable a la decisió col·lectiva.
És en aquest sentit, que ja no cal tornar a votar. Ni plebiscitàries, ni una altra consulta que no podrà ser pactada, ni cap altra cosa que indiqui que no ens acabem de creure la nostra pròpia voluntat democràtica. Toca, en tot cas, iniciar la construcció de l’aparell institucional del nou estat a partir del mandat expressat a les urnes. He escoltat amb deteniment la proposta de Mas. He examinat la d’en Junqueras. Comparteixo la de la CUP. Tanmateix, totes estan viciades d’origen. No són necessàries! El que toca ara és un govern d’unitat nacional on puguin articular-se les perspectives diverses i iniciar l’entramat indispensable per a la desconnexió (administració, hisenda, seguretat social, defensa,…), prendre el control íntegre del país, organitzar la desobediència institucional a les lleis espanyoles i nomenar una comissió tècnica per negociar (si és possible) els termes de la separació. Ni plebiscitàries, ni llistes unitàries. Toca ara procedir a crear una República Catalana Provisional que funcioni des de ja com a estat (amb aspectes simbòlics que ens ajudin a creure’ns aquest canvi d’estatus, com l’expedició de nous passaports), per preparar unes, ja aleshores definitives, eleccions constituents abans d’un any.
Ja hem desobeït una vegada. I el camí de la desobediència serà l’únic que ens permetrà sortir de l’atzucac. Espanya és Sèrbia, i hem d’assumir que ens empeny a la via kosovar de la unilateralitat. No permetrà cap canvi d’estatus, ni votar, ni cap tercera o quarta via que permeti un estatus nacional, tret que es descompongui. I és obvi que la nostra independència és el que pot ajudar a aquest esquarterament que, irònicament, beneficiarà als espanyols de peu pla per espolsar-se les seves parasitàries elits. Ara per ara, si algú vol deturar la independència, que convoqui un referèndum. La decisió popular és clara. I no toca revisar-la.
President Mas, cap de l’oposició Junqueras. Admiro la vostra retòrica, tanmateix, no perdem el temps. Vaig anar a votar per tal que organitzéssiu la independència. Enlloc de la meva papereta hi havia cap referència a bastir una altra consulta més o menys amagada. No vaig desobeir per després respectar una llei que va en contra del meu dret fonamental a decidir la sobirania del meu país. Sé que les coses són difícils. Tanmateix, la desobediència, que d’acord amb el pedagog i capellà Lorenzo Milani és una virtut, és sovint l’únic camí per la justícia, la llibertat i el progrés. La desobediència, quan cal superar la injustícia, com ens recorda Hery David Thoreau, és un deure moral. I ens hi hauríem d’anar acostumant…
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Molt d’acord. Però em temo que la majoria del poble català no ho veu igual. I que per aquest motiu van votar i seguiran votant opcions polítiques que NO tenen la independència com a prioritat. Cal recordar que la única opció que portava la DUI al programa va quedar exclosa a les darreres eleccions ? I tothom va assegurar que el poble es sobirà i que no s’equivoca mai. Dons es així. La realitat es aquesta, per molt lamentable que sigui
“4t – La votació del Poble Català sobirà en aquest 9N del 2014 ja està feta, i la voluntat dels catalans ja està expressada, ningú, ni l’estat, ni el mateix President de la Generalitat de Catalunya està per sobre de la voluntat sobirana del Poble Català, sobren, per tant, tot tipus de prohibicions, imposicions, permisos, concessions i negacions tant per part de l’estat espanyol, de la comunitat internacional o del mateix govern català o del President actual o futur de la Generalitat de Catalunya.”
A partir d’ara, cada quatre anys podem ser Independents! __ BIC 2245
Manifest de Catalunya Acció davant les veritats i exigències dels resultats de la Consulta per la Independència del 9N del 2014.
——————-
El que ningú pot negar ni tergiversar dels resultats del 9N:
1r – La Diada del 9N en que se celebrà la Consulta pel futur polític immediat dels catalans, fou una diada de perfecta normalitat política, en la que es va fer manifesta la gran maduresa democràtica i absolutament respectuosa dels catalans, homologada amb les millors democràcies actuals. Els observadors internacionals que seguiren ben d’aprop, a peu d’urna i de les meses electorals, el desenvolupament d’aquella jornada de votació van ser-ne testimonis de primera ma i així ho van exposar públicament en el mateix Parlament Europeu.
2n – En la Consulta del 9N, 2.236.806 catalans i escaig, van votar entorn de dues preguntes precises i diàfanes: la primera “Vol que Catalunya esdevingui un estat?” i la segona en cas afirmatiu de la primera, “Vol que aquest estat sigui independent?”
Tothom qui va anar votar sabia el que anava a votar i el resultat fou que el 80,8% de les persones que es van dignar a preocupar-se una vegada més del futur del seu país, Catalunya, van expressar la seva “VOLUNTAT “ clara i ferma de que Catalunya esdevingui un estat independent per l’acció i responsabilitat de tots, ciutadans i càrrecs electes, institucions catalanes, municipis, associacions i partits polítics.
3r – Per tant, no essent la naturalesa de la pregunta sobre si es desitjava votar o no, de cap manera, cap polític ni el mateix President de la Generalitat de Catalunya pot interpretar o deduir que la resposta i la voluntat dels catalans en aquest 9N significava voler votar o demanar que l’Estat Espanyol deixi votar als catalans.
4t – La votació del Poble Català sobirà en aquest 9N del 2014 ja està feta, i la voluntat dels catalans ja està expressada, ningú, ni l’estat, ni el mateix President de la Generalitat de Catalunya està per sobre de la voluntat sobirana del Poble Català, sobren, per tant, tot tipus de prohibicions, imposicions, permisos, concessions i negacions tant per part de l’estat espanyol, de la comunitat internacional o del mateix govern català o del President actual o futur de la Generalitat de Catalunya.
5è – Prèviament al 9N la Presidenta de l’ANC va exigir al President Català que convoqués eleccions “Plebiscitàries” abans de tres mesos, amb l’objectiu de clarificar els compromisos de totes les forces polítiques catalanes enfront l’assoliment de la Independència de Catalunya. Aquesta exigència es va donar quan el President Català va trencat l’acord establert de com s’havia de fer la Consulta del 9N i ho feu sota la pressió dels obstacles i prohibicions que l’imposava l’estat espanyol. Carme Forcadell és la presidenta i representant de la principal associació política i popular de la societat civil catalana, que té en el seu haver el plus de l’èxit de les manifestacions i mogudes independentistes dels anys previs al 2014, plusos d’unitat i convocatòria massiva del Poble Català en la Gran Manifestació del 2012 per la Independència “volem un nou estat europeu”, plus de la Cadena Humana de 600 Km. per la Independència” del 2013 i en la massiva concentració de catalans en una Macro “V” de victòria a Barcelona aquest 2014, també per la Independència de Catalunya.
6è – El President català no pot obviar de cap manera l’obligació moral envers tots els catalans i la mateixa Catalunya davant la Voluntat del Poble català manifestada abastament aquest 9N del 2014 i anys anteriors, ni pot obviar ni ignorar l’exigència d’aquesta capdavantera catalana que és la Presidenta de l’ANC. No és ella sola qui parla sinó que ho fa en nom dels milions de catalans que mobilitza i representa.
7è – Davant l’exigència de convocar eleccions per part de la Presidenta de l’ANC, fa pocs dies el President català intentava fugir d’aquesta obligació de Convocar unes eleccions per a la Independència dient que no ho faria sinó podia preparar una llista unitària, de la qual posteriorment se n’hauria d’acordar el concepte.
Dit això des de Catalunya Acció, organització política del Poble Català per a la Independència, fem saber que cap unitat o llista unitària construïda sense els fonaments d’un clar i manifest objectiu no és una unitat o coordinació sana ni és efectiva, i als primers obstacles, de veritat seriosos, aquesta unitat així mal construïda s’enfonsa deixant atrapats i mal ferits als qui hi col·laboren, i el que és pitjor, aquestes unitats falses van contra l’objectiu prioritari de recuperar la Independència que varem gaudir els catalans al llarg de set centúries.
Així doncs, no maregem la perdiu i no fem perdre més temps, més dignitat i més diners als catalans. Si volem unitat cal primer de tot definir l’objectiu de manera clara i posar-lo sobre la taula, l’objectiu que junts volem defensar; cal concretar temps i estratègia, pacte, consens i concreció i d’ací si que en pot emanar una unitat fructuosa i compartida. Caldrà també pactar que cal fer i com actuar davant de cada ensopegada.
8è – L’objectiu ha de ser complir la voluntat expressada pel Poble Català aquest 9N: “Catalunya estat independent”. La feina s’ha de fer de pressa per motius obvis, La DUI, les relacions internacionals i demés estratègies efectives i necessàries.
9è – Tots els catalans que vàrem votar Sí + Sí a una “Catalunya estat independent” hem de prendre consciència que a banda de la unitat política també hem d’assolir la nostra unitat, com a votants, també fonamentada en l’objectiu urgent de la Independència Catalana i per tant hem de mirar d’actuar en bloc,votar en bloc als polítics o a la unitat política que de veritat es comprometi i encerti la millor i més ràpida acció per l’assoliment franc de l’objectiu.
Els “1.800.000 i escaig del Sí + Sí” hem de ser molt curosos i amatents de no deixar-nos entabanar per ningú, per a no auto enganyar-nos nosaltres mateixos i de no perdre en cap moment el nord de la nostra Independència.
10è – Lluny de pensar que “encara no som una majoria social suficient”, desafortunada i mal intencionada expressió dels que haurien de ser dipositaris d’una alta moral de victòria i primers lluitadors i defensors de la Independència de tota la nostra nació, entomem el cant de la Victòria:
CATALANS, VISCA CATALUNYA LLIURE I PLENA !!!