Espai de Dissidència

La Bitàcola de Xavier Diez

27 d'agost de 2014
0 comentaris

300 onzes de setembre, 1714-2014

Sovint he arribat a la conclusió que la meva decisió de ser historiador es corresponia a les insatisfactòries respostes que se m’oferien a les meves preguntes. Entenc que precisament la matèria sigui rebutjada per molts alumnes de secundària atès que, poques vegades tants continguts expliquen tan poques coses.

És així, sóc historiador a causa de la frustració que comportava tants perquès sense respostes convincents. Ans al contrari (i jo que vaig iniciar l’escolaritat durant el franquisme i continuar-la sota una Transició vigilada per fatxes i militars), la versió oficial del passat implicava innombrables exclusions. L’exclusió dels llibertaris, per exemple, fet paradoxal si tenim en compte que la meitat dels meus companys de classe devien tenir avis a la CNT. I, per descomptat, l’exclusió de Catalunya i un passat que és la història d’una confrontació secular amb un poder imperial.

És per això que s’agraeixen exposicions com la que organitza el Museu Nacional d’Història de Catalunya, comissariada per Enric Pujol, amb un excel·lent catàleg que ressenyaré en aquest apunt. No es tracta només d’un recull de dades o fets sobre el passat de nostre país, sinó que estableix un diàleg i una reflexió profunda sobre com ens hem relacionat i ens relacionem amb el passat, que és tant com dir de quina manera ens relacionem amb nosaltres mateixos i la col·lectivitat.

La primera constatació que la majoria de gent desconeix, és que la Diada és fruit del combat per la història. O, d’una manera menys enigmàtica: de la prohibició imperial a mirar al nostre propi passat. Un senzill homenatge de quatre lletraferits als herois de la defensa de Barcelona de 1714 esdevingué un jec d’hòsties a càrrec de les forces d’ocupació colonials comandades pels seus governadors. Sense la repressió (principal fórmula relacional establerta per la monarquia borbònica passada i actual) no hi hauria una Diada que neix com a reacció a la injustícia.

A partir d’aquí es generen els mites nacionals. Podríem resultar crítics amb els mites en la història (jo sóc els primers) tanmateix, tota nació té els seus mites, i renunciar als nostres seria equivalent a renunciar a la pròpia nació. Apareixen també llocs de memòria, ritus, iconografia, i tot el conjunt de coses que reforcen la vicensiana “voluntat de ser”.

El catàleg és exquisit. Les millors intervencions possibles pels millors col·laboradors que, des de perspectives i àmbits diferents, han abordat aquesta història de la història. I, a més, en una edició de luxe, llibre de col·leccionista, i el millor de tot, en versió trilingüe (ja m’agradaria enviar, via aèria, aquest volum al president Bauzá). Un pròleg prou interessant del president Mas, qui probablement ha passat per una evolució personal i política que mereixeria ésser novel·lada per Tolstoi o Dostoievski, una reflexió encertada del seu comissari, Enric Pujol, unes pertinents notes històriques i interpretatives d’Agustí Alcoverro i Antoni Simon, unes notes sobre el capteniment polític dels catalans durant la silenciada (per la història oficial espanyola) guerra de successió, a càrrec de Joaquim Albareda, uns apunts que expliquen la consolidació de la commemoració de Jordi Cassasses, una anàlisi de les figures de Pau Claris i Rafael Casanovas, per Carles Serret, un record sobre les commemoracions de les diades als segles XX i XXI, per Giovanni Cattini, algunes reflexions sobre el paper de les dones en els onzes de setembre, per Gemma Rubí, una anàlisi sobre els llocs de memòria i les commemoracions, per Albert Balcells i Pere Gabriel, sobre la literatura i la memòria popular, per Magí Sunyer i Queralt Solé, del periodisme per Josep Maria Casasús i Jaume Capdevila, i sobre els elements iconogràfics i musicals per Teresa Camps, Jaume Ayats i Anna Costal,

Tot plegat un catàleg que compleix la seva funció pedagògica i reflexiva, en un volum que estimo resultarà molt transcendent sobre la pròpia mirada col·lectiva.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!