En els debats sobre la qüestió de la independència, bona part dels qui veuen amb reticències la ruptura amb l’estat tracten de retreure l’escassa concreció que sobre el model resultant d’una República Catalana. Aquesta és una consideració més que justificada. A més, entre els partits independentistes, especialment els més vinculats a Junts x Sí, s’ha
Si haguéssim de simbolitzar periodísticament la Transició espanyola, fóra lògic pensar en El País. Amb una vocació de modernització, una jove generació de periodistes van tractar de posar al dia la premsa escrita i van crear un mitjà amb certa vocació de rigor, i referent per al progressisme espanyol. Potser fins a la dècada dels
Aquests darrers dies, a mesura que s’acosta el referèndum, la temperatura informativa s’enfila fins a nivells asfixiants. L’estat segueix la seva previsible estratègia de “sostenella y no enmendalla”, perquè s’ho ha jugat tot a la carta de la por, com si encara hi fóssim a la dècada de 1970, i Catalunya no hagués evolucionat en
Agost de 2014. En el context d’un programa d’estada als Estats Units en què joves de l’estat de quinze i setze anys viuen una immersió en la vida americana, dues noies, l’Anna i la Paula (de Barcelona i Girona, respectivament), enmig d’una barbacoa que les famílies d’acollida han organitzat, enceten una conversa informal. Al cap
En la meva etapa inicial d’estudiant vaig tenir Eric Hobsbawm com a un dels meus historiadors de capçalera. Aquest britànic, nascut a Alexandria i d’origen jueu, a banda de ser un dels referents de qui ens dediquem a això de la història, proposava interpretacions molt suggerents de fenomens socials que solen passar inadvertides als acadèmics.
Josep Fontana, El siglo de la Revolución. Una historia del mundo desde 1914, Crítica, Barcelona, 2017, 802 pp. Els darrers anys de l’historiador i mestre d’historiadors Josep Fontana (Barcelona, 1931) han estat prolífics, i potser els més lúcids de la seva dilatada trajectòria. En el que portem d’aquesta dècada ha publicat dues obres documentals: Por
Janet Biehl, Ecología o catàstrofe. La vida de Murray Bookchin, Virus, Barcelona, 2017, 663pp. Murray Boockhin (Nova York, 1921 – Vermont, 2006) és un dels historiadors de parla anglesa que millor van comprendre i analitzar la Revolució de 1936, i que sens dubte van exercir una benèfica influència sobre aquells que hem tractat d’investigar sobre
Una de les aparents paradoxes de la nostra història és el de la pròpia creació del PSUC. Organitzat a corre-cuita el juliol de 1936, quan encara hi havia aixecades les barricades de la revolució llibertària encetada pels anarquistes catalans, va assumir la voluntat de desmantellar les col·lectivitzacions espontànies que sorgien arreu. La seva aliança amb
Si fem una mirada al nostre sistema educatiu, ens adonem d’un fet sorprenent. Malgrat que l’escola concertada de matriu religiosa representa al voltant del 30% del total de centres, ens trobem amb un dels països europeus més laics, on, segons l’enquesta europea de valors, només un 67% dels catalans es consideren catòlics i qualifiquen amb