Aquests darrers dies, suposo que per celebrar el dia de les forces armades, les desfilades de legionaris veterans, amb la seva inseparable cabra, han tingut cert protagonisme mediàtic. Fotoperiodistes com Jordi Borràs podien captar les imatges d’homes inversemblantment uniformats, exhibint panxes de cervesa i rostres solcats per vides insanes en una caricatura de masculinitat. L’estampa:
En pocs dies, els britànics decidiran en referèndum, si volen romandre a la Unió Europea. Certament, el debat sostingut passarà a la història per la seva mesquinesa, males arts o manca d’arguments profunds. És veritat que els contraris han fet servir la qüestió de l’emigració com un dels pilars emocionals del seu posicionament, amb formes
En els darrers anys, el sobiranisme s’ha acostumat a les emocions fortes: manifestacions milionàries i hàpenings dignes de la Fura dels Baus per l’11 de setembre, conversions massives a l’independentisme per part de qui mai haguéssim sospitat, gestos de dignitat col·lectiva, mutacions en els equilibris polítics interns de la societat catalana,… tot plegat, amanit pel
Com a seriòfil, reconec que m’agrada Joc de Trons. Un col·lectiu de personatges que apareix és la Secta dels Pardals, un grup religiós que denuncia amb encert la corrupció moral i les desigualtats en el sí de la imaginària recreació medieval inspirada en l’obra de George R. R. Martin. La secta, emparada en certa espiritualitat
Sostenia Kafka que “un llibre ha de ser la destral que trenqui el mar glaçat que hi ha dins nostre”. El premi Nobel John Coetzee ens recordava que la novel·la esdevenia la conquesta occidental de la individualitat. La lectura silenciosa, aquesta tècnica estranya al llarg d’una història d’oralitat i tradicions àgrafes, ens ha permès la
Pere López Sánchez, Un verano con mil julios y otras estaciones. Barcelona: de la Reforma Interior a la Revolución de Julio de 1909, Siglo XXI, Madrid, 1993, 286 pp. Que Barcelona sempre ha estat capital de la modernitat, epicentre dels moviments socials, falla tectònica de les tensions europees és un fet més conegut arreu que
Els darrers dies han estat marcats per la tensió política. El capteniment, fins a cert punt infantil d’una part de la CUP, d’una banda, i certa irresponsabilitat de l’hiperventilat independentisme sentimental de l’altra, escalfen un ambient preelectoral. La qüestió del Banc Expropiat, ple de matisos, es pot interpretar com a una provocació orquestrada per sectors