Espero i desitjo que a les facultats de comunicació i periodisme s’ensenyi el deure moral d’escepticisme. Tot comunicador i tot ciutadà, per responsabilitat, ha d’acceptar que les aparences confonen. I que en el món de la política i des fenòmens socials, les casualitats no existeixen. Servidor de vostès, que prové del gremi dels historiadors, està
Anarquisme i independentisme són dos corrents històrics tradicionalment mal interpretats, condicionats per la polèmica i per la confusió que són capaços de generar entre els seus estudiosos. Si afegim la magnitud dels seus detractors, podem advertir que tractar ambdós temes amb un mínim de rigor, i encara més, la seva complexa interrelació, es pot considerar
Del Nadal ençà, ja m’ha passat dues vegades. Com a usuari habitual del tren, atès que em passo mitja vida a Barcelona, arriba el moment en què aquest s’atura i una veu de la megafonia anuncia que una persona emula el gest d’Anna Karerina i es llença sota les rodes de la locomotora. La darrera
En una època convulsa com l’actual, l’emergència d’opcions polítiques poc convencionals genera certa confusió entre analistes. L’aparició de fenòmens com Donald Trump, les possibilitats electorals de Marine Le Pen, el creixement de moviments com Pegida a Alemanya inspiren sentiments de temor, especialment si considerem els precedents històrics. Ara bé, i contràriament a la coneguda sentència
El passat dimecres, en poc més de dues hores, el Parlament Català va esmenar a la totalitat la una ILP que propugnava una nova llei educativa que tractés de resoldre els principals problemes educatius que té el nostre país. Això avortava de soca-rel un llarg procés de tres , i un menyspreu per les 170
Corria el 1987. En una entrevista, Margaret Thatcher anunciava que «la societat no existeix. Només existeixen individus i famílies”. Contràriament al que es podia suposar, la primera ministra no feia una descripció, sinó que revelava un projecte polític. Al llarg de la seva carrera política, i amb idees radicals, considerava que calia redreçar el rumb
Per a un historiador, resulta molt difícil interpretar de manera solvent un episodi històric recent. Cal calibrar les seves conseqüències, valorar el seu impacte en la memòria col·lectiva, avaluar els seus rastres en les transformacions presents. A vegades, les interpretacions que es consideren canòniques són revisades críticament dècades després. A tall anecdòtic, deu anys després
Una de les pensadores més influents de l’actualitat, la periodista i escriptora canadenca Naomi Klein, inicia el seu llibre “La Doctrina del Xoc” poc després que l’huracà Katrina destruís Nova Orleans. La inundació de la ciutat va suposar una un drama des d’un punt de vista humanitari. Des d’una perspectiva política i econòmica, i com
Els historiadors sabem que una de les figures singulars del primer terç del segle XIX és Andreu Nin (El Vendrell, 1892 – Alcalá de Henares, 1937). Tanmateix, un dels problemes a l’hora d’enfocar el personatge és que la dimensió política, la transcendència del seu paper a la Revolució de 1936, també la seva intervenció com
Tinc la impressió que la manifestació d’ahir en favor de la Desobediència no va tenir el ressò mediàtic que es mereixia. Més enllà de xifres i fotografies, més enllà del volàtil context polític i els càlculs electorals del nou circ del 26-J, el fet que uns quants milers de persones, bona part de càrrecs electes,
Ara fa uns trenta anys que vaig començar les meves primeres practiques de magisteri. Les recordo com molt agradables, a l’escola Arc Iris, al barceloní barri del Guinardó, al mateix centre que va anar la Mònica Terribas. Llavors era una escola amb vocació de ser molt fresca i innovadora, amb unes estratègies i mètodes molt