Tot just ara és quan hem de començar a analitzar en profunditat l’hara-kiri del president Pujol. I valorar, també, la complexitat de la seva herència, més enllà de l’horror i la satisfacció dels uns i els altres, i entremig de la confusió de la majoria, entre els quals m’incloc. El pujolisme esdevingué, al llarg de
No és fàcil valorar una figura política complexa i contradictòria com la de Jordi Pujol. I més ara, quan l’escàndol i la circumstància política condicionen l’anàlisi. En el meu cas, a més, hi ha una certa perspectiva històrica que ha fet evolucionar la meva percepció de manera paral·lela a l’evolució política d’un personatge històric de
Soroll. Sobretot soroll. No és difícil endevinar que al llarg de l’estiu la intensitat comunicativa baixa. Qualsevol esdeveniment irrellevant pren la consideració de gran notícia, la rumorologia esdevé categoria, i les anècdotes inunden la premsa. I en “el tema”, reapareix la “boira de guerra” en base a trinxeres declaratives i contradeclaratives. És normal. Ja sabem
Xavier Rubert de Ventós, De la identitat a la independència. Empúries, 2014, 220 pp. El 1999 el filòsof Xavier Rubert de Ventós publicava un llibre molt rellevant en què, des del seu camp, la filosofia, expressava els seus motius que l’impel·lien a abandonar la innocència i entrar de ple en la independència. El filòsof barceloní
L’abatiment d’un avió MH17 a Ucraïna, aquesta mateixa setmana, suscita diversos interrogants i escasses certeses. Les circumstàncies de la mort de prop de tres-centes víctimes, en ple conflicte entre el govern de Kiev i els grups dissidents (reduir-los a la categoria de pro-russos em resulta excessivament simplificadora) de les regions orientals, ens remeten als temps
Ho confesso. Tècnicament parlant, em podria definir com a “intel·lectual”. Tinc alguns estudis, fa anys que faig d’opinador a mitjans convencionals i alternatius, he publicat alguns llibres d’assaig, he impartit alguns cursos, he signat i redactat manifestos, també hi he estat en alguns debats públics i participat (no massa) en tertúlies, o estat en consells
Article publicat a El Punt Avui En els darrers anys, els politòlegs s’alarmen davant l’emergència d’una nova ultradreta. Tanmateix, el seu creixement es pot explicar fàcilment. Són les mosques que s’alimenten del cadàver de la socialdemocràcia, la constatació que el model d’esquerres d’acceptació dels valors capitalistes i la resignació enfront del model globalitari ha implicat