El passat cap de setmana, la plana major del PP va desembarcar a Barcelona per celebrar una conferència política. Organitzat a partir de pràctiques de qui considera que es troba a territori hostil (només podien assistir gent convidada o periodistes acreditats), se suposava que havia de servir per explicar l’estratègia del partit per neutralitzar el
Nota: reportatge aparegut ahir als Quaderns d’Illa Crua / Setmanari La Directa And there is not future / in England’s dreaming /No future /No future for you/ No future for me Sex Pistols A principis de 1977 la banda de punk-rock Sex Pistols enregistraren God Save The Queen, la que seria la seva cançó més emblemàtica.
Fa temps que conec la Marina Geli. Vaig ser a l’escola on havien esstudiat els seus fills i ella formava part de l’associació de pares i mares. No fa gaire vam mantenir una conversa interessant sobre la situació de crisi que viu l’educació. En la major part de casos, i sobre aquestes qüestions, discrepem. Molt.
Si no fos perquè em considero un historiador seriós, pensaria que tot aquest affaire Gayet fa pudor de conspiració. Al cap i a la fi, la majoria de mitjans donen una importància desmesurada al que resulta una qüestió personal, i això amaga el que acaba de succeir a França, i per extensió, a Europa. Certament,
La fotografia de Durango, amb algunes desenes d’antics membres d’ETA retratant-se plegats, exhalava un cert aire d’èpica derrotada. Antics militants que havien lliurat la seva vida a una determinada causa, només podien exhibir als seus rostres una existència malaguanyada en dècades de presó i incomunicació. I, malgrat algunes i pràcticament clandestines mostres de suport, només
La fi de la guerra freda no s’emportà per endavant només un determinat règim polític. Desenes, centenars, potser milers de certeses van quedar en entredit. La nostra mirada, la nostra manera d’entendre el món i la societat es van fondre. Un cop passada l’eufòria dels suposats vencedors, arribada l’hora de l’anàlisi, bona part dels millors
Nota: article publicat a l’edició nacional d’El Punt-Avui La revista de pensament polític més prestigiosa de la dissidència espanyola fou Cuadernos Ruedo Ibérico. Joves intel·lectuals exiliats de procedència plural hi analitzaven amb rigor l’Espanya franquista i excel·lien en la denúncia contra la cleptocràcia de la seva política econòmica: hegemonia de la gran banca i monopolis