Nota: article publicat avui al Suplement L’Aula, del Diari de Girona Sostenia l’escriptor japonès Kobo Abe que la realitat no coincideix necessàriament amb les aparences. Més enllà del tradicional ball de xifres o el joc de declaracions contradictòries, la vaga general de l’educació del passat 24 d’octubre esdevingué una exhibició pública de moltes coses. En
De bon grat, acceptaria lliçons de dret constitucional de la Carme Chacón, camp on sembla que excel.leix. Esclar que a canvi, no estaria de més que ella acceptés unes quantes classes d’història, camp de coneixement on s’atreveix a opinar qualsevol. No se li pot retreure, en canvi l’exposició de la idea que la història sol
Nota: Article publicat al número 200 de Barret Picat. Per molts anys. Hi ha poques coses tan satisfactòries com la conservació de les amistats. Preservar la intimitat amb amics d’infantesa i joventut, envellir en els miralls mutus, contemplar el pas del temps en les nostres respectives evolucions són experiències amb què cap bé material és
Fa un any vaig ser a fer costat d’una incipient PAH, al barri de Sant Narcís de Girona, per evitar un desnonament. Érem potser una cinquantena de persones, molt diverses (regidors, immigrants, desocupats, metges, mestres i una colla d’activistes). La mobilització els devia agafar per sorpresa (la varietat fa més por que la uniformitat) i
Si tot va bé, demà tinc previst ser-hi a primera hora del matí al bloc de Salt col·lectivitzat per tractar d’impedir que la SAREB i els fons voltors expropiïn uns habitatges que, per llei moral (i si m’apureu, per l’art. 47 de la ignorada Constitució), corresponen a la ciutadania.Hi seré per convicció, per sentit cívic,
Avui enceto el meu post número 1.000. Després de poc més de set anys, el meu bloc ja té una trajectòria. Com qualsevol que mira enrere, se n’adona del pas del temps. En una època en què les bitàcoles eren una novetat, i quan ja han esdevingut una porta convencional, fins i tot antiga, al
Imagino que bona part dels lectors deuen pensar el mateix. Som en una etapa d’”impasse”, a l’espera que entre el soroll mediàtic dominant, endevinem la direcció del vent en l’evolució dels esdeveniments. Temps de transició, és probable que les coses vagin ràpides, malgrat que el ritme ens sembla exasperant. En perspectiva, la Diada de setembre
Antoni Rico, No tots els mals vénen d’Almansa. Una revisió crítica de la construcció dels Països Catalans, El Jonc, Lleida, 2013 Des de principis dels noranta, bona part de les recerques d’historiadors i politòlegs van adreçades a estudiar la fenomenologia de les nacions i les nacionalitats. A la caiguda del mur de Berlín, bona part
Nota: Article publicat a El Punt-Avui El sobiranisme ha comès un error estratègic en vincular prioritàriament independència a espoli econòmic. Malgrat que la denúncia reiterada de l’injust tracte fiscal pot haver estat una tàctica ideada per eixamplar la seva base social, pot portar les opinions públiques internacionals a reduir la causa catalana a una simple
Nota: Article publicat avui al suplement L’Aula, del Diari de Girona Qui això escriu, historiador de formació, acostuma a percebre complexitat en els conflictes polítics i socials. És per això que estic sorprès per la simplicitat que explica la vaga indefinida dels docents i la comunitat educativa, a Les Illes. La intransigència suïcida al més