Entre els cables diplomàtics publicats per Wikileaks, es trobaven alguns informes on alguns agents dels serveis exteriors nord-americans mostraven llur preocupació pel moviment 15-M. Un dels fets que els inquietava era que, d’aquest moviment de protesta, podrien sorgir noves idees i nous lideratges que desballestessin els actuals sistemes democràtics europeus (bé, la paròdia democràtica que
Nota: Publicat a la revista Barret Picat d’aquest mes Octubre de 1997.Pioltello, un suburbi proper a Milà. Per un cúmul de casualitats –a la meva predecessora i impulsora del projecte li concedeixen el trasllat- em veig com a coordinador internacional d’un projecte Comenius, i em trobo amb uns companys de l’escola de Blanes, dues mestres
EL POETA PIRÒMAN El recentment desaparegut Ray Bradbury plantejava, al seu Farenheit 451 una distopia d’una societat futura on una mena de brigades de peculiars bombers es dedicaven a assaltar les biblioteques particulars per calar-hi foc als llibres. El novel·lista, sens dubte s’anticipava a teòrics de la deconstrucció de la cultura tradicional com el situacionista
Si hi hagués un premi nobel de la nocivitat, aquest sens dubte caldria concedir-lo al Partido Popular. Un grup que prové del franquisme, fundat per un senyor de les tenebres, que no només avala els crims contra la humanitat de la dictadura més terrible de l’Europa mediterrània, sinó que connecta directament amb l’esperit de l’antic
No li falta raó a Vicent Partal en les seves reflexions a l’editorial d’avui. Per a la seva generació, i a partir del patètic referent de l’Espanya franquista i la seva derivació democràtica, Europa podia semblar una referència de societat construïda a partir d’uns valors seductors. Tampoc no manca raó a les generacions més joves
José Ramón Rodríguez Prada, Conflicto y reforma en la educación (1986-2010. Los años decisivos: de la rebelión estudiantil a las consecuencias de la LOGSE, Traficantes de Sueños, Madrid, 2012, 167 pp. Al llarg de la darrera dècada han aparegut un bon feix de llibres sobre educació, la major part infumables. No és d’estranyar. L’educació és
Ens ho recordà Javier Cercas en la seva novel·la. Un intel·lectual falangista féu servir una metàfora potent. “A vegades, la civilització és salvada per la intervenció d’un grapat d’homes valents a la batalla de Salamina”. De fet, les metàfores històriques sempre van bé per analitzar el present, i és veritat que la victòria dels grecs
Percebo moltes temptacions leninistes en aquest moment d’incertesa. I quan parlo de Lenin, no em refereixo al comunista, sinó a l’estratega revolucionari. Quan el primer govern menxevic exhibeix la seva incompetència política, Vladimir Ílitx Ulianov expressa “quant pitjor, millor”, és a dir, que a mesura que els errors dels adversaris se succeeixen arribaran les oportunitats
Article publicat al Diari de Girona El partit de la marató contra la pobresa l’hem perdut per golejada. Ni el mateix Guardiola ha estat capaç d’evitar aquesta humiliant derrota a la qual les forces obscures de l’Espanya profunda han infringit a la població. Diumenge 27, centenars de milers de ciutadans benintencionats van trencar el porquet
Nota: Article Publicat a El Punt-Avui el passat 1 de juny. L’estranya derrota: aquest fou el títol del testimoni deixat per l’historiador Marc Bloch per analitzar la facilitat amb què França s’esfondrà davant l’atac alemany, el maig de 1940. Redactat clandestinament mesos després de la increïble desfeta, Bloch, que per la seva condició de resistent