Hi ha pocs estudis sobre les diferències psicològiques entre la policia i els delinqüents, i no és difícil de descobrir perquè. Els estudis basats en els tests psicològics habituals no detecten una diferència significativa. Potser no siguin suficientment sensibles (…).El que ara ens crida l’atenció és la minoria -policia i lladre- que cerca la violència.
Vicenç Navarro, Juan Torres López, Alberto Garzón Espinosa, Hay alternativas. Propuestas para crear empleo y bienestar social en España. ATTAC, Madrid, 2011, 225 pp. Una de les escasses coses positives que podem extreure de la situació econòmica actual és que ha projectat visibilitat a la dissidència econòmica. Vicenç Navarro, Juan Torres i Alberto Garzón ja
Ho confesso… des de principis dels noranta, segueixo la Pilar Rahola. I no m’agradaria disputar un combat dialèctic amb ella. Tindria sort de resistir un assalt amb ella sense comptar les dents a la lona. És una argumentaire terrible que escriu des d’una passió radical. I la punyetera, sovint l’encerta, encara que la seva agressivitat
Em costa trobar un qualificatiu per la iniciativa de TV3 de telemarató contra la pobresa. Ingènuament, pensava que el país ja havia superat aquesta barreja d’ingenuïtat i caritat, tanmateix, l’emoció del reality show sembla haver superat la capacitat crítica de la societat catalana.Dia a dia, l’evolució de la crisi, sumada a la profunda inequitat estructural
Octubre de 1982. Faltaven setmanes per fer disset anys. Primera setmana del tercer de BUP nocturn. Se’ns presenta el profe de llengua i literatura castellana i francès. Un noi andalús, homosexual i amb fila de Freddy Mercury, i porta un toca-discos a sota el braç, amb un feix de fotocòpies. Primera classe. Silenci. Sona la
Ressenya publicada al darrer número del Setmanari La Directa Enric Ucelay Da Cal, Arnau Gonzàlez i Vilalta (Eds.); Contra Companys, 1936. La frustración nacionalista ante la Revolución. Publicacions de la Universitat de València, València, 2012, 438 pp. MISTERIS DE LA REVOLUCIÓ Malgrat que la guerra civil de 1936-1939 ha generat més literatura historiogràfica que la
Barcelona, octubre de 1934. Un dels fets històrics que encara comporten controvèrsia. Dels darrers, tanmateix, destaca el d’Arnau Gonzàlez Vilalta i Gisela Bou “La creació del mite Companys”. A grans trets, segons la tesi dels autors, i en contra de la propaganda a favor i en contra del president màrtir, Lluís Companys no tracta de
Devia ser una tarda de les darreries d’aquest hivern. Al metro, asseguda, una noia jove i ben plantada sostenia un llibre amb les mans. Alçava els ulls vers el paisatge invisible d’un vagó mig ple, i obria de nou el text per la plana que tenia doblegada. Em va cridar l’atenció que la novel·la tingués
Article publicat avui al Diari de Girona Durant la guerra civil, l’entrada dels franquistes a qualsevol localitat implicava, de manera gairebé automàtica, l’afusellament o empresonament del mestre. Assassinats rituals que mostraven clarament quin era l’esperit del nou règim, expressat diàfanament en el “muera la inteligencia” histèricament cridat pel general legionari Millán Astray. Amb fosses comunes
Nota: Article publicat a El Punt-Avui Josep Maria Planes fou un dels periodistes d’investigació més populars de la Barcelona dels anys trenta. Director d’El Be Negre, col·laborador de la premsa satírica, fou especialment conegut pels reportatges on reconstruïa les connexions entre anarquisme i delinqüència comuna. Tanmateix, si bé demostrà sagacitat en la descripció, Planes, un