Enguany farà cinc anys que tinc oberta aquesta bitàcola. Són 730 entrades, 1.075 comentaris, i molts mesos de feina. Ara que la portada acaba de superar una altra xifra rodona, suposo que cal aprofitar l’avinantesa per fer un mínim de reflexió.Un blog és una porta oberta personal, com tot, subjecte a evolució personal, intel·lectual, ideològica,
Article publicat aquesta setmana al Setmanari La Directa El 15-M em va enganxar mentre impartia una assignatura on repassava allò tan espuri anomenat Transició. La casualitat, a més, feia que estigués preparant una edició d’un conjunt d’articles apareguts a la revista Cuadernos de Ruedo Ibérico dels anys setanta on, des de la més absoluta dissidència,
No és difícil lloar la política actual de la cervesera Moritz. Representa l’excepció catalana a la norma de l’empresariat acomplexat català que tracta de semblar bo per tal de no incomodar l’autoritat competent, que sol actuar amb una incompetència econòmica destacada. No es tracta només de la seva inequívoca defensa del català, des del primer
És el que demana Mas Collell als treballadors públics. És el que vinc fent des de que fa més de vint anys, vaig entrar a la funció pública. Com la major part de docents, en els darrers anys se’ns han complexificat les tasques, se’ns exigeix molt més, se’ns diversifiquen tasques i funcions, se’ns augmenta el
El discurs del cinquantè aniversari d’Òmnium Cultural, com era d’esperar, aportà una proposta interessant de desobediència fiscal. Era previsible. Després del protagonisme assolit en la manifestació del 10-J, l’entitat presidida per Muriel Casals havia de tornar a captar l’atenció mediàtica i no decebre a aquells qui, des de l’orfandat de la política, esperen una mena
Ahir, diuen, fou un dilluns negre per a les finances d’Espanya i Itàlia. Els especuladors van atacar el deute sobirà d’aquests estats, i el diferencial respecte del bo alemany traspassà la barrera psicològica dels 300 punts. En l’economia, com en la vida, poques coses passen per casualitat. I tot plegat, hi ha un seguit de
Nota: Article publicat a l’edició d’El Punt – Avui d’aquest matí.En els darrers mesos, diversos mitjans semblen haver-se posat d’acord a l’hora de lloar els joves professionals que decideixen fer les maletes a la recerca d’oportunitats aquí negades. Des de productes audiovisuals sensacionalistes fins a informes de la premsa “seriosa” s’enalteix la figura d’una joventut
La història és una qüestió de perspectiva. Sovint emergeixen els fets, com a terratrèmols, sense saber ben bé com ni perquè. I no s’entén res si ens dediquem a analitzar el sotrac en sí si no entenem la tectònica de plaques, els moviments de fons que porten a un canvi significatiu en la geografia. Certament,
Els meus lectors habituals ja coneixen la meva nul·la transigència davant el neoliberalisme privatitzador. Sóc contrari a què els béns, serveis i recursos públics quedin a l’albir dels interessos privats. M’avalen els millors teòrics (almenys els únics que fan servir arguments) i les traumàtiques experiències del “capitalisme real”. Ara bé, tota norma té una excepció.
Comentari del llibre de Xavier Casals Ultrapatriotas. Extrema derecha y nacionalismo de la guerra fría a la era de la globalización, Crítica, Barcelona, 2003, 486 pp Ja fa un temps que conec Xavier Casals, una de les ments més preclares del país, i que ja porta uns anys analitzant l’existència de grups, moviments i partits
Pels afores de Trelew, Patagònia argentina, juliol de 1996. Els deserts són difícils d’oblidar. La primera impressió esclata als sentits. És una sensació estranya, de solitud i desolació, d’incitació a mirar endins, a la recerca dels elements que a l’exterior fan la vida més suportable.Ara que tinc una mica de tranquil·litat per escanejar antigues diapositives
Certament, Dominique Strauss-Khan no sembla tenir una gran credibilitat política. Ni abans ni després del seu escàndol sexual. Tanmateix, la teoria del complot per neutralitzar la figura emergent del PSF resultava versemblant des dels primers moments. I l’erràtica actuació del fiscal de Manhatan, Cyrus Vance Jr., encara la reforça més.Tot i que aquesta teoria faria
Nota: Article publicat a la revista Barret Picat Albert Camus afirmà un cop, que tot allò que sabia de la vida, ho havia après en un camp de futbol. L’escriptor pied-noir, algerià sense pàtria d’orígens menorquins, sabia de què parlava. De molt jove, i ja des de l’escola havia destacat com a excel·lent futbolista, tot