Hem passat les darreres setmanes intoxicats per les revoltes del nord d’Àfrica. Els mitjans han centrat les seves càmeres a observar manifestacions i protestes. Els analistes ens han parlat a bastament del malestar juvenil articulat a partir de les xarxes socials, de la xacra de la corrupció, i de la demanda d’eleccions. Ens han barrejat
Les darreres decisions econòmiques del govern Zapatero (bé, això és un eufemisme, car les decisions les prenen altres) m’han fet esvair els meus darrers dubtes sobre l’oportunitat de la separació d’Espanya. Qui hagi seguit els meus posts sobre aquesta qüestió, ha pogut percebre les meves reserves sobre el model d’estat que podria sorgir d’una ruptura.
Aquest títol és un refrany castellà que em quedà tatuat a la memòria mentre feia castellà amb els alumnes de sisè de bàsica. Hi he pensat molt, aquests darrers mesos. Cada vegada que Zapatero s’ha reunit amb els grans banquers a la Moncloa, amb el gran lobbie empresarial que és la Unió Europea, amb la
Aquest matí he rebut l’oferta de participar en la marxa de la plataforma contra la guerra. No he contestat. No hi aniré. Per molts i diversos motius, com penso exposar en aquest post, tot i que es pot condensar en un de sol. La confusió. Manifestar-se contra la invasió de l’Iraq no era una opció,
Comentari del llibre de Guillem Martínez Barcelona rebelde. Guia histórica de una ciudad. Debate, Barcelona, 2010, 342 pp. La meva relació amb Barcelona, com passa amb tota gran passió, l’hauria de qualificar de complicada. Nascut i criat, tercera generació, amb 112 anys de relació genètica amb el cap i casal del Principat, els meus sentiments
Unes alumnes del meu grup de segon de la Facultat de Comunicació Audiovisual, de l’assignatura Història Político-Social Contemporània II (Catalunya i Espanya 1975-2010) em van fer aquest reportatge com a prova d’avaluació. Com es pot comprovar, i contràriament als tòpics que circulen d’Aristòtil ençà, hi ha gent jove a qui sobra talent i ardidesa.
Nota: Article publicat al Diari de Girona Fa algunes setmanes vaig mantenir una conversa en profunditat amb un reconegut representant polític sobre el fracàs escolar. Malgrat que l’educació no era el seu camp, va parlar amb entusiasme d’una xarxa d’escoles que als Estats Units havien millorat espectacularment els resultats i se sentia convençut que l’experiència
El passat dimarts, organitzat per Tribuna de Girona, Gregorio Luri va cloure el cicle de conferències dedicades a reflexionar sobre l’estat de l’educació al nostre país. Luri, de qui ja havia llegit alguns llibres sobre filosofia, molt especialment l’excel•lent retrat sobre el neoconservadurisme nord-americà, i a qui ja havia sentit ocasionalment des dels mitjans de
Tony Judt; El món no se’n surt. Un tractat sobre els malestars del present. La Magrana, Barcelona, 2910, 192 pp. Concebut a la manera d’un testament intel•lectual, el brillant historiador londinenc comparteix les seves reflexions. Coneixedor profund de la història dels darrers dos terços de segle, quan des de la vora de l’abisme Europa sabé
Nota: Article publicat a l’Avui-El Punt a l’edició del 14 de març. La publicació de l’estudi Valors tous en temps durs, elaborat per la Fundació Carulla, descriu acadèmicament allò que es constata a peu de carrer. L’individualisme, i fins a cert punt l’hedonisme, guanyen terreny a les concepcions col·lectives tradicionals. Com els coordinadors constaten, es
Ja ho veieu. Allò que en dieuen nova esquerra consisteix a ser els alumnes més aplicats de la medersa neoliberal, des de la pedagogia, de repetir fins a la sacietat, a la manera de mantres religiosos, les consignes del Fons Monetari Internacional. Com a premi de consolació, i també d’acord amb l’esperit soixante-huitard que practicaven
Estic passant uns dies en un país sotmès a un règim totalitari on l’administració no dubta a silenciar la dissidència i a tancar cadenes de televisió. Encara que hi hagi moros i cristians, no parlo de la riba sud de la mediterrània, sinó al Maestrat, a pocs quilòmetres de la Riera de la Sènia.Avui he