Tècnicament, el president Zapatero hauria d’ésser enviat davant d’un tribunal. Les mesures preses en els darrers temps; reforma laboral, congelació de pensions, retallades dràstiques en l’estat del benestar, i la torna, avui, l’allargament de l’edat de jubilació via decret, tot violentant les garanties legals, representa un prejudici infinit als ciutadans espanyols, a fi de satisfer
Nota: Article publicat a Barret picat La meva primera experiència com a professor universitari tingué lloc a la Patagònia. Pot semblar una extravagància exòtica i frívola, molt de l’estil de les que corren en l’exhibicionista espai de «españoles en el mundo», tanmateix, i potser amarat de les pròpies ganes de viure intensament una aventura acadèmica,
Hem d’agrair al Tribunal Suprem la seva sinceritat. El país havia quedat en stand by entre la sentència del constitucional, la campanya, les eleccions i un nou govern que no té molt clar quin camí emprendre. La realitat de la casta jurídica hispànica, els descendents dels inquisidors torquemadencs i redactors dels llibres d’història franquistes, ens
Finalment, s’ha esdevingut, encara que no ben bé com ens la imaginàvem. Amb l’excusa de la crisi, s’ha acarnissat allò que Camillo Berneri havia anomenat com a guerra de classes. En aquest cas, els administradors dels capitals internacionals (ja ni tan sols els propietaris) contra el darrer bastió de les classes mitjanes; els sistemes de
Nota: Article publicat ahir a El Punt El maig passat, l’historiador Joan B. Culla proposà anomenar “la dècada de les decepcions” als darrers anys de la nostra història. Amb aquest lema, i abans que la sentència del Tribunal Constitucional hagués volat definitivament el darrer pont de diàleg espriuà, volia explicitar la sensació de desafecció col·lectiva,
Nota: Article publicat aquesta setmana al Setmanari la Directa. Dinar de diumenge. Costellada d’antics companys d’un màster de direcció i administració d’empreses amb les respectives famílies. Un sociòleg podria parlar de classes mitjanes, encara que si ens limitéssim a les estadístiques caldria relativitzar l’anàlisi. Autònoms i assalariats que difícilment arriben als dos mil euros, i
La cascada de males notícies dels darrers mesos, els continus cops d’estat en aquesta mena de guerra de classes que estem patint (l’agressió dels rics contra tots nosaltres) m’havia impulsat a fer una cosa que mai havia sospitat que faria. Començar els diaris per la secció d’esports. No és que m’interessi molt, el futbol, l’atletisme
Nota: Article publicat avui al suplement L’Aula, del Diari de Girona. Si hi ha una època en què els responsables educatius no dormen, és quan es fan públiques les avaluacions PISA de resultats educatius dels alumnes de 15 anys. Amb escadusseres excepcions, la majoria de països acaben decebuts amb els resultats, perquè les societats occidentals
La cerimònia del premi Nobel celebrada avui, sense el guardonat, ha causat una gran polèmica i un inici, com comentava vui Partal al seu Mail Obert, de boicot que recorda la Guerra Freda, amb un nou bloc de països lligats a una Xina que ja exerceix sense complexos de superpotència.Liu Xaobo representa el dissident ideal
Obro els diaris, i veig apuntar una diana contra els controladors. Sento la ràdio, i escolto els tertulians exigint el cap dels controladors. Veig la televisió, i percebo comentaris on reclamen sang contra els controladors, i de pas, la il·legalització dels sindicats incontrolables. Les persones que vetllen per tal que els nostres avions no caiguin
Sé que aquest post indignarà molts lectors, tanmateix el que està passant avui, en què el govern ha enviat l’exèrcit a controlar l’espai aeri és la confirmació del que molts ja havíem anticipat. La suposada crisi no és altra cosa que un pretext per desarmar els drets individuals i col·lectius i propiciar la imposició de
El cas Wikileaks no deixa de ser una exhibició d’allò que és obvi. Si haguessim de qualificar la xarxa i el seu creador, Julian Assange, és com a notaris de la realitat. Si cal imputar algun delicte, se’ls podria acusar de fer d’historiadors amb massa temps d’antelació.Les misèries de la diplomàcia i la geoestratègia no