Article publicat a Barret PicatUn recent article de Lucía Etxebarria criticava amb ferocitat les revistes femenines. Explicava que causaven depressió en contrastar la idealitat, harmonia, bellesa i cara de felicitat que desprenien les fotografies i els textos amb les petites misèries i imperfeccions de la immensa majoria de dones que se les miraven. De fet,
R. era paleta dedicat a la reforma de cuines i banys. Com la majoria dels dedicats a aquestes tasques, la seva formació no era precisament acadèmica. Com tants d’altres, després de fracassar a l’escola (com la meitat dels seus companys del mateix suburbi), i després de passar per breus i precàries ocupacions, va decidir començar
Els treballadors d’un hospital comarcal disposaven d’un pàrquing exclusiu. Era un estalvi de temps, tenint en compte que les línies d’uns autobusos insuficients, impedien cobrir el torn de nit, o arribar a temps a les consultes a metges i infermeres. Tanmateix, i en la febra privatitzadora que s’expandeix com un virus agressiu, els executius de
Nota: Article publicat a l’edició d’ahir de El Punt-Avui. En el moment en el qual les finances dels estats en general i les espanyoles en particular semblen col•lapsar-se, ningú no recorda quina ha estat la veritable causa dels dèficits públics, excusa emprada per retallar pensions, salaris i prestacions socials. No cal grans teories per elaborar
Ara que m’he reconstruït al llarg d’aquestes vacances, força desconnectat del país, pensava en aquell anunci d’IKEA, tot ensalçant les virtuts de les repúbliques de les nostres respectives repúbliques. En fi, com a tota república, on cal tota la parafernàlia dels estats, si hagués de triar un himne, crec que hauria de demanar-li prestat a
La petició (i el finançament dels wahabites de l’Aràbia Saudí) per muntar una mesquita a la zona zero de l’atemptat de l’11 de setembre, es pot considerar com una provocació de molt mal gust, una absoluta manca de sensibilitat per les famílies de les víctimes. I també ha estat un greu error, per part del
Francisco Veiga, Enrique Ucelay, Ángel Duarte; La Paz Simulada. Una historia de la guerra fría 1941-1991. Alianza. Madrid, 1996, 480 pp. En el moment en què va aparèixer, fa ben bé una dècada i mitja, aquest assaig sobre la guerra freda, no vaig tenir l’oportunitat o l’excusa per llegir-lo. I era una pena perquè per
En aquesta sequera informativa d’agost, una de les poques coses ressenyables és l’ofensiva mediàtica contra els controladors aeris. Fa alguns mesos el govern trencà el conveni que mantenia amb els treballadors i imposà unes condicions draconianes (que implicava ampliar la jornada i retallar el salari) en un gest que hagués estat delictiu si això hagués
Des que l’estiu de 1996 van estrenar la sèrie produïda per David Chase Northern Exposure, m’he declarat un incondicional. Al principi, mirava els capítols que oferia la 2 en hores intempestives i en una incomprensible seriació, més endavant, adquirint, una per una, les diferents temporades que apareixien en DVD. D’aquesta manera, mirar els 110 capítols
Nota: Article publicat a El Punt el passat 2 d’agost. Ruedo Ibérico, revista fundada a l’exili parisenc als seixanta, aplegà les majors dosis de clarividència sobre el que aleshores s’esdevenia a Espanya i que feia vaticinar el fracàs de la Transició. Així, el 1970, un analista sota el pseudònim de Ricard Soler anticipava la reconversió