Aquests darrers dies he estat llegint la biografia que el mestre Rafael Bruguera acaba de publicar sobre Antoni Puig, “Tonet”, un barber, músic i savi autodidacta de l’Escala, amb un llarga i dilatada trajectòria revolucionària, des de la Setmana Tràgica, el 1909, fins a la seva esllanguida existència a l’exili de Montauban.Hi ha biografies que
Comentari del llibre de J.M. Romero; Sempre l’Oest. La volta al món sense avió i sense mapes. Un viatge íntim de catorze mesos. Brau edicions. Figueres. M’agrada la literatura de viatges, especialment quan l’estiu ens obliga a relaxar les lectures. Una recomanació encertada em va dur a les mans la crònica íntima i desencisada de
De petit, per l’època del blanc i negre i la televisió única, havia passat més d’una tarda mirant-me les “corridas” relatades per Matías Prat, pare. He de confessar que no em desagradava, com tampoc ho feien els diversos combats amb Urtain, Carrasco i altres. Tanmateix, jo, un nen de ciutat que jugava a futbol per
Comentari en paral·lel dels llibres de Francesc Foguet; Margarida Xirgu. Una vocació indomable, Pòrtic, Barcelona, 2002, 160 pp. i Margarida Xirgu, cartografia d’un mite. De Badalona a Punta Ballena, Museu Badalona, 2010, 404 pp. Que Margarida Xirgu és una de les catalanes universals i un dels personatges més transcendents del segle XX, ningú no ho
Ja fa temps que un amic em va recordar vivament les novel·les d’Albert Sánchez Piñol. I sol ser a l’estiu, quan hom pren l’opció de llegir més relaxadament, amb preferència per compensar el dèficit de narrativa que arrossego al llarg de l’any. Com que el meu amic té criteri, la va encertar de ple. Sánchez
Nota: versió ampliada d’un article publicat al Setmanari La Directa. L’ofici d’historiador implica grans temptacions. La primera, de qui escriu, de reflectir els propis prejudicis en la narració històrica. La segona, de qui paga la investigació, d’emprar la història com a relat justificatiu d’un determinat grup social, projecte polític o nacional. Això no és cap
Nota. Article publicat a l’edició d’avui de Presència.El meu avi, un xofer amb una gran sensibilitat social i cultural, fou afiliat a la CNT. L’àvia, en canvi, fou una catòlica sincera, que no faltà a missa dominical fins que la salut li ho impedí. Pel que em van explicar, durant els temps republicans, des del
Diumenge passat, després de mirar la darrera pel•lícula de l’Shrek, ens vam trobar amb una amiga de la nena i la seva mare. Vam seure a la plaça Independència a fer uns frankfurts i unes cerveses mentre les nenes saltaven amunt i avall. Hauria volgut mirar el partit a casa amb tota la tranquil•litat del
Antoni Nadal, Santiago Salvador, l’anarquista del Liceu. Edicions del Moixet, Ciutat de Mallorca, 2009, 45 pp. A vegades els grans esdeveniments històrics queden com espectaculars carcasses buides. Sabem el nom, tenim una certa idea dels fets, n’ignorem els detalls, ni tan sols fem una ullada al context, fins i tot, podem llegir algunes recerques
El gran error de la manifestació del 10 de juliol fou permetre que aquesta es dissolgués. Si examinem els fets, comprovarem com fou la ciutadania, única entitat de la sobirania real del país, aparcà tota polèmica política sobre la capçalera tot posant al davant l’únic legitimat a anar darrere qualsevol lema: el poble. Fou, doncs,
Nota: Article publicat a l’edició d’avui de El PuntCorre una llegenda urbana segons la qual la formulació del concepte que dóna títol a l’article es gestà en un camp de golf. Un alt directiu d’una empresa multinacional i membre del patronat d’una fundació neoliberal catalana es lamentava, davant un conegut intel•lectual mediàtic, de l’escassa diligència
Dos dies després de la sentència del TC, comentava a un amic historiador “sembla que estem condemnats a viure temps interessants”, frase que vaig plagiar a no recordo qui. El cert és que contràriament a la meva voluntat egocèntrica, ens trobem en moments d’aquests de cruïlla històrica on serem forçats a prendre eleccions individuals i
Coneixíem el guió. Si demanavem al regne d’Espanya (observi’s que al “Fuero de los Españoles, protoconstitució franquista del 1945 ja es denominava així al territori reconegut sota aquest nom) que se’ns concedís un nou Estatut, ens respondrien que ens hi posessim fulles. Coneixíem la resposta dels màxims responsables polítics (sortirem tots a manifestar-nos i assaltarem
Ressenya de Òscar Jané Checa, Catalunya sense Espanya. Ramon Trobat. Ideologia i catalanitat a l’empara de França, Afers, Catarroja, 2009, 277 pp., publicat al darrer número del Setmanari La Directa La línia imaginària que separa els Pirineus té un abans i després abans de la irrupció del jove historiador barceloní Òscar Jané Checa. Amb el
Entrevista realitzada aquest dilluns a Marc Cerdà, un noi que fa de mestre a Finlàndia des d’aquest curs i que ens explica les interioritats del sistema educatiu del país escandinau.