Noves tecnologies Un dels errors comuns en la literatura futurista és deixar-se enlluernar per les perspectives que ofereixen les noves tecnologies. Als anys trenta, tot anava ple d’utopies on serien les màquines que treballarien per nosaltres. Tots ens n’hem quedat admirats de com la tecnologia ha intervingut en les nostres vides. Tanmateix, si som sincers
Tot just ahir em va arribar l’exemplar de Barret Picat on apareix el meu darrer article sobre Serrat i la dissolució de la Catalunya espriuana, la destrucció dels ponts dels diàlegs entre una Catalunya que diu i una Espanya que es va arrencar les orelles. Us el passo a continuació. L’any que vaig ser a
Per bé o per mal, el tribunal constitucional ens obliga, com a nació, a moure fitxa. I, tot parafrassejant Montilla, a moure-la en la direcció dels fets, no de les paraules. Per a molts, especialment una classe política que ha anat rebaixant l’alçada a mesura que passaven els anys, deu resultar tot un drama, car
La periodista Mònica Cabruja em va demanar algunes opinions sobre com seria l’educació el 2050 per a un número especial de la revista Presència. Quan et fan una petició d’aquesta mena t’inciten a reflexionar en profunditat sobre qüestions que, en circumstàncies normals no et plantejaries. I atès els mals temps que corren per l’educació en
La casualitat va fer que el terrible accident de l’estació de Castelldefels-Platja succeís a pocs metres d’on passava la revetlla de Sant Joan. Després d’un sopar fred amb coca i cava amb una amiga que fa anys que viu allà, i en companyia d’altres amics, els nostres nens ens van arrossegar a la platja per
Desenganyem-nos. El que avui es perpetra al Congrés dels Diputats no és cap reforma, sinó una contrareforma! No es tracta del sentit progressiu en el sentit hegelià del terme, sinó una regressió vers els valors empresarials que descriví amb gran precisió Charles Dickens. No està motivat per solventar problemes, sinó per satisfer la cobdícia dels
Tinc l’honor de presentar el meu nou poemari, Cabotatges, publicat aquest mateix mes. Ara farà un mes, el meu editor dels meus llibres de poemes, Jesús Aumatell, em va proposar publicar el llibre que li vaig enviar fa més d’un any. Aleshores no sabia que la seva editorial, Edicions Emboscall, estava passant per una reestructuració
Nota: Article Publicat a l’edició d’avui del Diari de Girona. Decebedor sembla el resultat de les proves de sisè de primària passades aquest curs. Aquests semblen, en termes generals pitjors que l’anterior, i tot i que al llarg dels cursos precedents aquesta avaluació no existien, semblen resultats iguals o inferiors a les proves de competències
Comentari del llibre de Jesús Giráldez Macía; Creyeron que éramos rebaño. La insurrección del Alto Llobregat y la deportación de anarquistas a Canarias y África durante la II República, Zambra, Libreando Ediciones y Baladre, Málaga, 2009, 238 pp. De tant en tant, la publicació d’algun llibre, feta en base a una recerca rigorosa, té la
Nota: Article publicat a l’edició d’ahir del diari El PuntQuan a Orham Pamuk li fou concedit, el 2006, el premi Nobel de literatura, la premsa turca relegà la notícia a breus notes en planes interiors. No sembla gaire normal passar de puntetes pel reconeixement més important de les lletres turques, tanmateix Pamuk suscita veritable antipatia
Els seguidors del meu bloc deuen estar al corrent dels meus dubtes sobre l’independentisme. I això, sobretot quan contemplo com aquest és creixentment apropiat per l’empresariat no connectat amb el gran capital madrileny, o com els intel·lectuals neoliberals veuen grans oportunitats per fer efectiva la seva utopia d’una Catalunya sense impostos ni drets laborals.Tanmateix, i
En aquests darrers anys, m’estic sorprenent a mi mateix de com evoluciono ideològicament. En circumstàncies normals, passada ja la quarentena, hauria d’esdevenir més assossegat, més flexible, més comprensiu amb les febleses humanes, més moderat, més conservador.Imagino que sóc d’aquelles persones que, pel fet de pensar en termes morals, no puc restar indiferent davant la injustícia.
Ho sento, sé que és pura demagògia. Tanmateix no em puc estar de dir-ho. Hi ha comparacions que són odioses: Beneficis de la Banca: +12.909.000.000€Beneficis de “La Caixa”: +1.510.000.000€ Beneficis per comissions bancàries: +5.346.000.000€Rebaixa sous empleats públics: -1.378.000.000€ ImpostosUn professor paga IRPF: 25%Un consumidor paga IVA: 18%Un ric del cagar paga SICAV: 1%Un “inversor”
Comentari del llibre CAS Madrid (comps); ¿Por nuestra salud? La privatización de los servicios sanitarios. Traficantes de sueños, Madrid, 2010 El que succeeix globalment amb els serveis públics es podria considerar com a la continuació de la colonització capitalista per altres mitjans. Al segle XIX les grans companyies comercials posaven les urpes sobre els extensos
Llegir i rellegir els clàssics constitueix una assignatura obligatòria si hom pretén avançar en el pensament. Arribo a aquesta conclusió després d’haver mirat, per primera vegada el “Notícia de Catalunya. Nosaltres els catalans” publicada en dues versions prou diferents (1954 i 1960) i escrita per Jaume Vicens Vives, de qui enguany celebrem el centenari del