Ja fa alguns dies que, des de diferents mitjans, s’ha batejat a la famosa professional Belén Esteban, amb l’apel·latiu “Princesa del Pueblo”. Aquest nou títol, amb directes referències a la mediàtica Diana de Gal·les, sembla haver-lo adquirit després d’haver sortit d’una clínica de cirurgia estètica, malgrat que la seva aparició evoca Venus sorgida de l’escuma
Nota: Article publicat ahir a El Punt Precisament de Suïssa, on en un referèndum s’ha aprovat la prohibició d’alçar nous minarets, és Tariq Ramadan, filòsof i teòleg polèmic a orient i occident. En una conferència a Girona, Ramadan va admetre que els debats religiosos a Europa es realitzen des de falses premisses. Es parla de
Avui enceto el meu post número 500. Entenc que ocasions com les marcades per les xifres rodones són les que conviden a reflexionar sobre la pròpia tasca. Hom pot tenir unes determinades intencions a l’hora de plantejar-se mantenir viu un bloc. La realitat, en canvi, és ben bé una altra, i és aquest contacte diari
Nota: entrevista realitzada el passat novembre a la Casa de Cultura de Girona, en el marc de les accions elaborades pel col·lectiu Anticrisi. Es publica al darrer número de la revista Barret Picat Enric Duran i Giralt (Vilanova i la Geltrú, 1976) és un activista català que saltà a la popularitat l’any passat, en posar
<!– /* Font Definitions */ @font-face {font-family:”Cambria Math”; panose-1:2 4 5 3 5 4 6 3 2 4; mso-font-charset:1; mso-generic-font-family:roman; mso-font-format:other; mso-font-pitch:variable; mso-font-signature:0 0 0 0 0 0;} @font-face {font-family:Calibri; panose-1:2 15 5 2 2 2 4 3 2 4; mso-font-charset:0; mso-generic-font-family:swiss; mso-font-pitch:variable; mso-font-signature:-1610611985 1073750139 0 0 159 0;} /* Style Definitions */ p.MsoNormal, li.MsoNormal,
Ahir pujava aquest vídeo al You Tube. És fet a partir de l’exposició que la meva amiga, l’artista argentino-lituana Eugenia Bekeris va realitzar sobre dibuixos a llapis de supervivents de la Shoa, i els seus descendents, que viuen majoritàriament a Buenos Aires. El curiós del cas…… és que avui, al cap de poques hores d’haver-lo
Com a historiador, resulta sempre difícil valorar la trascendència històrica d’un esdeveniment, el fet que precipita processos importants o que permet emergir corrents profundes que fins al moment havien restat larvades. El succeït al voltant de les consultes sobiranistes dels darrers dies, i les seves valoracions posteriors (com era de preveure, variades i contradictòries) mereix
Demà no podrè votar perquè el meu municipi no té prevista la celebració de la consulta fins l’abril. Tanmateix crec que el que ha vingut passant des d’Arenys fins ençà ha propiciat una intensa reflexió, més privada que pública, més silenciosa que sorollosa. Avui és una teòrica jornada de reflexió, d’un esdeveniment sorgit des de
Nota: Article publicat avui al Setmanari La Directa El 1932 l’escriptor britànic Aldous Huxley publicà un món feliç, una novel•la metafòrica que, llegida en l’actualitat, podríem considerar profètica. Plantejada com a ucronia amb vocació de satiritzar l’Anglaterra coetània, es descriu una societat aparentment perfecta, on els avenços tecnològics i la manipulació biològica han dispensat la
Difícilment parlo de religió. Tinc la impressió que és impossible aplicar arguments racionals en un àmbit on la creença degenera fàcilment en histèria col·lectiva, comporta automàticament una mala interpretació. I per tant, l’exigència de lapidar tot aquell que tracta de raonar sobre fets i fes que, intrínsecament, resten fora de joc del món de l’anàlisi