Girona a l’hivern
30 de novembre de 2009
Sense categoria
0 comentaris
Una solitària passejada per Girona a l’hivern. Primer vídeo pujat al You Tube
Una solitària passejada per Girona a l’hivern. Primer vídeo pujat al You Tube
Nota: Article publicat avui a El Punt. És curiós assistir a la reacció de la societat catalana per l’esclat de casos de corrupció. Molts afirmen sentir-se sorpresos. Tanmateix, el cert és que els escàndols recents el que evidencien és la gran hipocresia de bona part de les nostres elits i la complicitat de molta opinió
No em mereix cap credibilitat l’editorial conjunta d’avui, en defensa de l’Estatut. L’he llegit detingudament i és d’aquests textos tan ambigus que permeten qualsevol interpretació interessada. La meva és que si, finalment, com anuncien les previsions, es passa del ribot de les Corts a la serra mecànica del Constitucional, els catalans exigirem… més Prozac!!! Tampoc
Nota: Text de la conferència exposada dissabte passat a la jornada del trentè aniversari de la revista Barret Picat. «Cultura», segons la Gran Enciclopèdia Catalana podria definir-se com a «conjunt de tradicions (literàries, historicosocials i científiques) i de formes de vida (materials i espirituals) d’un poble, d’una societat o de tota la humanitat. No resulta
Nota: Article publicat a l’edició d’avui del Suplement L’Aula, del Diari de Girona Després de la destrucció de la seva ciutat per part dels perses, i la posterior i inesperada victòria de Salamina contra la flota meda, els atenencs van decidir reconstruir un nou espai monumental que deixés bocabadat el món sencer. El que pocs
Aquest dissabte vaig tenir l’honor de ser convidat per la gent de la revista Barret Picat, editada heroicament a la vila de Linyola a la Jornada del trentè aniversari de la publicació. Ja fa més de set anys que vinc publicant articles (n’he comptabilitzat uns quaranta-dos) en aquesta capçalera que deu ser una de les
Rosa Maria Isart, Anna Lleó (coord.); Arts sòlides o líquides. Les arts visuals als Països Catalans (1975-2008) El Cep i la Nansa, Vilanova i la Geltrú, 2008, 175 pp. L’experiència constata que la cultura catalana excel·leix quan s’expressa sense complexos. És el que pot deduir-se arran de la lectura del vuitè lliurement de l’aventura d’Argumenta.
Som un país amb una autoestima força malmesa, fruit de múltiples complexos i un estret marge de moviment. Som una nació, que veu qüestionada la seva existència dia sí, dia també, de manera que les injeccions de moral sempre són benvigudes i necessàries, per almenys anar tirant i fent allò tan català del qui dia
Claudio Venza, Anarchia e potere nella guerra civile spagnola (1936-1939). Elèuthera, Milano, 2009, 180 pp. Claudio Venza és un col·lega, professor de la Universitat de Trieste, que sol venir un parell de cops l’any a Barcelona. Aleshores sol trobar-se amb els qui ens dediquem, d’una manera o una altra, a investigar sobre la història de
Ahir no vaig anar a la conferència que Salvador Cardús feia a la Casa de Cultura de Girona sota l’enunciat “La superació de la crisi per l’educació. No només no hi vaig anar per mandra, sinó per no emprenyar-me. Ja fa temps que Cardús quedà abduït pel costat fosc de la força, i atès que
Comentari del llibre de Susan George; El pensamiento secuestrado. Cómo la derecha laica y religiosa se han apoderado de Estados Unidos. Icaria- Público, Barcelona 2009, 331 pp. Sempre és una experiència depriment llegir la Susan George, com també la Naomi Klein o tants d’altres cronistes de la globalització. No pas pel text en sí mateix,
Amb l’inici de curs, la presidenta de la Comunitat de Madrid, Esperanza Aguirre, anuncià la instal•lació de tarimes als centres educatius amb la intenció de reforçar l’autoritat dels docents. És un gest en la direcció de reforçar una tendència creixent entre la classe política, el sarkozysme. L’actual ocupant de l’Elisi, abans de presidir la République