Difícilment em deixo enganxar per una sèrie de televisió. Crec que això només m’ha passat amb Doctor en Alaska (Northern Exposure) i de “Els Soprano” (a banda de notables sèries catalanes com Jet Lag o Porca Misèria. Tanmateix aquest estiu, i de manera inesperada, m’ha succeït amb una sèrie britànica, Skins.Skins és un producte televisiu
Nota: Article publicat avui a El Punt En la recent exposició El somni republicà i l’extraordinari catàleg que l’acompanyava, una part destacava per damunt les altres. El republicanisme, sempre esmunyedís per a l’anàlisi històrica, resultava indestriable d’una cultura política que esdevenia més cultura que política. Com a projecte civilitzador, objectius i mitjans es confonien en
Una de les meves lectures d’estiu ha estat el llibre de Gustave Flaubert L’educació sentimental, traduïda per Lluís Maria Todó. Els clàssics, és el que tenen. Esdevenen petits referents ancorats en una determinada època, malgrat la seva intrínseca atemporalitat. Un petit plaer i un desconhort encomanadís.Ja fa anys em vaig llegir Madamme Bovary. Potser aleshores
Ressenya del llibre; Francesc-Marc Álvaro, Joan Benet, Tomás Bonilla, Joan Carles Duran, Josep Gomáriz i Antoni Munné-Jordà; 40 anys després de 1968; El Cep i la Nansa, Vilanova, 2009, 122 pp. Vilanova i la Geltrú pot sentir-se encantada de “conèixe’s”. Tindria tot el dret a reclamar candidatura a la capitalitat cultural alternativa del país. A
Com a estudiant d’Història a l’Autònoma, vaig fer el pack complet sobre Amèrica Llatina, fins al punt que vaig estar temptat d’esdevenir un americanista. Entre la nombrosa bibliografia i els excel·lents professors que vaig tenir (Fradera, Martín, Àstrid Cubano i tants d’altres) em causava una certa curiositat el terme “Populisme”. Segons la definició clàssica seria
Nota: Article Publicat aquesta setmana al Setmanari La Directa El 7 de novembre de 1971 es constituí una plataforma diversa, composta per grups, associacions, partits i persones de procedència i ideologia plural, sota el nom d’Assemblea de Catalunya. És el moment en el qual la dictadura tracta de netejar la façana cara a les obres
El passat 1 de juliol vaig ser convidat al Parlament per assistir al Ple d’aprovació de la Llei d’Educació de Catalunya. No és cap secret la meva més absoluta oposició a una llei que, en el millor dels casos, únicament servirà per consolidar els privilegis de la patronal educativa que administra el botí de guerra
Finalment, el pacte per al nou finançament és un fet. El problema consisteix a desentrellar quin o quins fets. Malgrat el meu interès per l’economia, assumeixo el meu desconeixement sobre els mecanismes subtils de la comptabilitat pública. En canvi, disposo de tota la llarga experiència d’aixecades de camisa en la inacabable història d’una relació bilateral
Nota: Ressenya del llibre “Abolim la banca”, d’Enric Duran, publicat avui al suplement “Accents” del Diari de Girona. Enric Duran; Abolim la banca. Ara Llibres, Barcelona, 2009, 214 pp. Com a declaració de principis, l’activista i economista vilanoví Enric Duran, esmenta a Lucio Iturbe, el paleta anarquista, íntim amic de Quico Sabaté, que tornà boja
Nota: Article publicat al darrer número del Setmanari La Directa La pel•lícula d’Antoni Ribas «La ciutat cremada» (1976), rodada en el context de la precària renaixença cinematogràfica catalana té una indubtable virtut. L’acumulació d’escenes, un caòtic muntatge i una trama calidoscòpica provoca la incomprensió de l’espectador, transmet la dificultat de valorar un esdeveniment complex. Perquè,
Nota: Article Publicat a l’edició d’ahir d’ “El Punt“En una cançó memorable, Georges Brassens ironitzava sobre l’idealisme excessiu. «Morir per les idees» li semblava una idea excel·lent. Ell mateix havia estat a punt de fer-ho, a causa de les idees dels altres, confessava. En l’actualitat els laboratoris d’idees que guien l’actuació de part de la
Normal 0 21 false false false ES X-NONE X-NONE Dilluns vinent he estat convidat a fer la primera classe del curs L’inversemblant Estiu del 1936, dins la programació dels cursos d’estiu “Els Juliols” que organitza la Universitat de Barcelona. Aquest curs, que segons m’han indicat està tenint un gran èxit de matrícula, tracta de donar
Ahir es va fer pública la notícia de la desaparició de Baltasar Porcel. És evident, com comentava el magnífic post d’avui de Jordi Martí Font que es tractava d’un personatge polèmic amb una obra sòlida i de difícil classificació. Com en gairebé tot, faríem bé de malfiar-nos d’elogis encesos i desqualificacions prejudiciàries. Tot i que