Al meu entendre, si haguéssim de disposar d’un top ten dels articulistes del nostre país, Vicenç Navarro seria mereixedor d’alguna medalla. Fica el dit a l’ull del poder, i és qui aixafa les guitarres a les festes del neoliberalisme espanyol i autòcton. A més és dels pocs que gosa parlar clar sobre la censura als
En saber que algú havia enredat l’Oriol Junqueras a presentar-se com a candidat a les Europees vaig pensar “quin poc sentit de l’amistat que tenen alguns”, o “els mals consells enfonsen tota una vida”. És clar, estem tan poc habituats a què independents brillants acceptin participar en política, que quan veiem algú de la categoria
Normal 0 21 false false false ES X-NONE X-NONE L’adolescència, aquesta malaltia que només guareix el temps (i no sempre), es caracteritza per una inesperada, sobtada revolució de les hormones, acompanyada d’una intensa agitació neuronal. Ni en el propi cas, ni en el de l’entorn més proper poguérem deslliurar-nos de l’epidèmia invisible, que ens infectava
Poques vegades tantes paraules expliquen tan poc. Els mateixos experts que asseguraven una economia vacunada contra totes les crisis esdevenen avui profetes de l’apocal·lipsi. Llibres oportunistes, suplements de diaris, monogràfics de revistes tracten d’analitzar les causes i abast d’una crisi global, paradoxalment poc coneguda.Un dels elements que palesen aquesta situació de “fi de festa” és
El titllen de demagog, de populista, de dictador i colpista, de no respectar els drets humans,… No nego que em resulti antipàtic el seu posat de culebrón venezolano, ni la seva capacitat d’expressar-se de maneres que produeixen vergonyes alienes. Això, imagino, són aspectes inherents a qualsevol que vulgui seduir les classes baixes llatinoamericanes, de la
Una trucada telefònica m’ha avisat avui la mort d’un dels més emblemàtics noms llibertaris i un dels pensadors més interessants de la dissidència. L’atzar feu que Edo i jo fóssim veïns d’escala al llarg de quatre anys, entre 1990 i 1994, i no fa fins uns quants anys després, quan havia decidit dedicar-me a investigar
Normal 0 21 false false false ES X-NONE X-NONE <!– /* Font Definitions */ @font-face {font-family:”Cambria Math”; panose-1:2 4 5 3 5 4 6 3 2 4; mso-font-charset:1; mso-generic-font-family:roman; mso-font-format:other; mso-font-pitch:variable; mso-font-signature:0 0 0 0 0 0;} @font-face {font-family:Calibri; panose-1:2 15 5 2 2 2 4 3 2 4; mso-font-charset:0; mso-generic-font-family:swiss; mso-font-pitch:variable; mso-font-signature:-1610611985 1073750139 0
Normal 0 21 false false false ES X-NONE X-NONE MicrosoftInternetExplorer4 <!– /* Font Definitions */ @font-face {font-family:”Cambria Math”; panose-1:2 4 5 3 5 4 6 3 2 4; mso-font-charset:0; mso-generic-font-family:roman; mso-font-pitch:variable; mso-font-signature:-1610611985 1107304683 0 0 159 0;} @font-face {font-family:Calibri; panose-1:2 15 5 2 2 2 4 3 2 4; mso-font-charset:0; mso-generic-font-family:swiss; mso-font-pitch:variable; mso-font-signature:-1610611985 1073750139 0
Normal 0 21 false false false ES X-NONE X-NONE <!– /* Font Definitions */ @font-face {font-family:”Cambria Math”; panose-1:2 4 5 3 5 4 6 3 2 4; mso-font-charset:1; mso-generic-font-family:roman; mso-font-format:other; mso-font-pitch:variable; mso-font-signature:0 0 0 0 0 0;} @font-face {font-family:Calibri; panose-1:2 15 5 2 2 2 4 3 2 4; mso-font-charset:0; mso-generic-font-family:swiss; mso-font-pitch:variable; mso-font-signature:-1610611985 1073750139 0
Article publicat avui a El Punt Tot just fa alguns mesos Octavio Alberola i Fèlix Villagrassa publicaven, sota el significatiu títol de Miedo a la memoria. Historia de la ley de reconciliación y concordia, una de les primeres cròniques del fallit procés de la memòria històrica esdevingut en una Espanya sense capacitat de revisar el
Les notícies sobre la caiguda de l’ocupació van desfilant com una processò fúnebre. Allò que es bastí precàriament, gràcies a ammisties i rebaixes fiscals per als rics, ha caigut d’una revolada. I el pitjor de tot és que la crisi s’instal·la definitivament, no a partir de la idea que es compri més o menys -al
Sovint tinc necessitat d’aïllar-me, per trobar-me amb mi mateix i fer volar lliurement els pensaments. Sortir a córrer a la vora del Ter, o passejar entre les fulles daurades de la Devesa entre les ventades de novembre, m’ordena les idees. L’estimulant més eficaç no és químic ni vegetal, es diu Johann Sebastian Bach. No sé