Nota: Article Publicat a Barret Picat. Fotografia pròpia L’atzar, i les vicissituds familars, van fer que la Julia nasqués i passés els primers anys de vida a Geòrgia, al Deep South dels Estats Units. Més atzars, i més vicissituds la van fer aterrar a Barcelona, on s’hi va estar fins poc abans de complir els
Així com maig sembla temps de casaments i comunions, abril ho és de presentacions. La gent de la Llibreria La Malatesta, de Madrid, em convida demà, a les 19:30 a presentar el meu llibre El anarquismo individualista en España, 1923-1939. L’acte anirà a càrrec del meu col·lega i amic, el doctor en història Juan Pablo
Nota: Aquest és un article publicat al darrer número de la revista La Directa A la seva extensa La doctrina del xoc, Naomi Klein, amb una voluntat d’establir una primera gran història de la globalització, estudia a consciència l’evolució política i social de Polònia com a paradigma de les falses esperances aportades per la caiguda
Benvolguts, Avui de 6 a 7, la llibreria Abacus de Girona (carretera de Barcelona, 42-44) em convida a fer signatures de llibres del meu “Geníssers”, publicat l’any passat, i que sembla que les vendes del qual s’han revifat. En fi, serà la meva estrena, que espero no sigui catastròfica.En fi, tot i que sempre he
Un dels defectes col·lectius que sovint caracteritza els catalans és la difícil relació amb la realitat. Una concepció bipolar del món que fa tan aviat incórrer en l’eufòria com caure en la depressió, passar de l’injustificat complex de superioritat com la creença en una patològica inferioritat que ens impedeix tirar endavant ambiciosos projectes. Potser és
El proper divendres, 18 d’abril, a la llibreria “Sahiri” de València, he estat convidat a presentar el meu llibre El anarquismo individualista en España, 1923-1931. La presentació correrà a càrrec del meu col·lega i gran hitoriador valencià Paco Madrid. Després de Bilbao, Barcelona i Granollers, toca ara anar al País Valencià i aprofitar per conèixer
La incòmoda situació del conseller Baltasar, sorprès a l’hora de practicar el contrari del que sempre havia defensat, molt probablement passarà a la història política del país com a exemple de la incoherència que ha caracteritzat el govern els últims anys. L’administració irresponsable dels recursos, la sensació d’improvisació, l’ocultació d’informació, la negació de la realitat,
En una ocasió, un amic escocès, em va dir que Margaret Tatcher havia estat pitjor que Hitler. Davant el meu gest escèptic va reforçar amb arguments la seva categòrica asseveració. Tatcher va fer quatre coses que tots els bombardejos de la Luftwaffe no van arribar a aconseguir. La primera, carregar-se la puntualitat del ferrocarril, la
Avui a les deu del matí, R. m’ha trucat. Quan he vist el seu nom a la pantalla del mòbil, tot i que feia mesos que no parlàvem, ja sabia què m’anava a dir. El pare d’M acabava de morir. Sabia que el desenllaç es produiria aviat, perquè des del Nadal, en tenia coneixement del
Nota; Publicat avui a El Punt Amb la capitulació d’Appomatox i la rendició de les forces confederades, l’abril de 1865, es donà per acabada la guerra civil nord-americana. L’endemà mateix, la Unió alliberà tots els presoners de guerra, i retornà cavalls i fusells a cadascun dels soldats confederats per facilitar el seu retorn i iniciar
Un company m’ho ha explicat aquest matí. Per l’extens coneixement del seu poble, a la Costa Brava, ha sabut que bona part de l’extensa colònia d’immigrants bolivians i equatorians, després d’enviar diners a la seva família gasta molts diners en … cirurgia estètica! La meva experiència personal amb alguns immigrants -i la mirada d’antropòleg ocasional-
La vaig veure fa alguns dies, al costat de la porta. Lluïa una insolent joventut en un endiumenjat vestit jaqueta fosc que ressaltava la seva estilitzada planta. Se’m va adreçar amb una, ja infreqüent, amabilitat. Amb un accent neutre, em va saludar i es va oferir per ajudar-me en qualsevol cosa que calgués. L’interior d’aquell
Amigues argentines m’envien les seves opinions, com sempre ben fonamentades, del que succeeix en l’actualitat a l’Argentina. Els grups de comunicació internacionals en general, i els espanyols en particular, pràcticament donen a entendre que el país austral no existeix, i si no tenen més remei que explicar alguna cosa, es dediquen a reafirmar els consabuts
…Som adoradors de la bellesa, i tanmateix, senzills en els nostres gustos. Conreem la nostra ànima. Emprem les riqueses sense fer gala de vana ostentació, sinó on realment són necessàries. Confessar la pobresa no és cap vergonya entre nosaltres, sinó l’abjecció i la misèria. Un ciutadà d’Atenes no abandona els afers públics per ocupar-se només