Espai de Dissidència

La Bitàcola de Xavier Diez

Esquerres i dretes

29 de febrer de 2008

  He de confessar que la meva defensa del vot nul dels darrers dies, m’aporta una allau de consells, incomprensions i crítiques. La majoria d’interlocutors parteixen de les bones intencions, i em volen fer avinent que el vot nul i l’abstenció únicament beneficien les dretes. Altres ja m’acusen directament de dretà infiltrat, perquè bona part

Llegir més

La fi dels tabús de la Transició

28 de febrer de 2008

Dimarts passat vaig estar mirant el debat que al programa Àgora feien alguns dels candidats. El nivell polític, com succeeix arreu amb aquesta desdibuixada campanya era força baix, i en aquest terreny, els candidats més veterans, com en Carles Campuzano de CiU, i l’Alícia Sánchez-Camacho, del PP van esdevenir els més brillants, contrastant amb el

Llegir més

A voltes amb l’abstenció

27 de febrer de 2008

En les meves darreres entrades del blog he rebut algunes crítiques per la meva incitació al vot nul. El principal argument és que, aquest posicionament personal, facilita la victòria electoral de la dreta. En sóc plenament conscient. És més, conec amb un cert detall, gràcies als treballs d’Anna Monjo i Eulàlia Vega el resultat d’una

Llegir més

Campanya per l’autovot (II)

26 de febrer de 2008

Després d’un inici de campanya decebedor, on els diferents partits tenen tan clara la desafecció ciutadana que busquen el vot a la contra, hora és ja que faci les meves autopropostes en aquesta protesta individual que representa el vot nul útil. Dic vot nul útil, perquè, a diferència de l’abstenció, o el vot en blanc,

Llegir més

Campanya per l’autovot

22 de febrer de 2008

Ja tinc decidit a qui votaré. A mi mateix. No, no es tracta, com molts podrien pensar d’una sobredosi d’autoestima, ni d’una boutade, ni tan sols d’una rebequeria intel·lectual. Ras i curt, es tracta d’una proposta iconoclasta, que més que protestar, qüestiona. Els partits polítics representen una anomalia històrica. Es tracta de grups de notables

Llegir més

Monterroso i Monzó

20 de febrer de 2008

Durant les darreres setmanes he simultanejat la lectura de Obras completas, de l’escriptor guatemalenc Augusto Monterroso, i Mil Cretins, del barceloní Quim Monzó. Ha volgut l’atzar que al llarg del lapse de temps en què mirava els contes d’ambdós autors, les circumstàncies incloguéssin episodis propis de narradors aparentment distants, i a la pràctica, tan propers.

Llegir més

Agraïments

20 de febrer de 2008

Després de viure una jornada històrica el 14 de febrer, on massivament la comunitat educativa; famílies, estudiants i professorat han reocupat l’espai públic, és necessari fer un seguit de reconeixements d’un èxit del qual el conjunt de la societat catalana s’ha de congratular. En primer lloc, cal agrair l’actitud de la Conselleria. Amb la falta

Llegir més

Excessiva pressió

19 de febrer de 2008

A la reunió inicial de pares del curs de la meva filla, la mare d’un dels nens més intel·ligents de la classe es va queixar que no portaven prou deures. El tutor, un noi jove amb poca experiència, com sol passar en aquests casos, va convertir una opinió en un mandat. Ara, respecte el tercer

Llegir més

Josep Cuní, el pitjor periodista de l’any

15 de febrer de 2008

Deu fer quinze anys que sentia en Cuní a Catalunya Ràdio. El seu estil agressiu i transgressor, en aquella època, podia semblar més o menys atractiu, sobretot perquè feia el fals efecte d’intentar anar a l’arrel de la notícia, a treure l’entrellat profund dels diversos temes. Després, és cert, va anar als Estats Units per

Llegir més

Es busca demagog populista

15 de febrer de 2008

Segons el diccionari de la GEC, dues de les acepcions del terme “demagògia” ens indiquen: “segons el concepte aristotèlic, forma impura de govern democràtic que consisteix a exercir el poder a profit de les masses” i “estat polític en què el govern és lliurat a la multitud”. No és difícil arribar a la conclusió que,

Llegir més

De jardiners a caçadors

14 de febrer de 2008

 “El fragor d’un gran nombre de tambors servirà durant la nit tant per a espantar els teus enemics com per a reanimar el coratge dels teus soldats: l’esclat d’un gran nombre d’estendrards, la multitud de les seves evolucions, la seva diversitat de colors (…) llançaran la inquietud i la perplexitat en el cor dels teus

Llegir més

Salvador Cardús o la traïció dels intel·lectuals

9 de febrer de 2008

Entre 2001-2003 i 2004-2005 vaig fer de presentador d’un programa radiofònic d’història; La memòria silenciada. Èrem quatre amics de l’Ateneu Enciclopèdic Popular, que perdíem un dissabte al mes, per amor a l’art, en una modesta ràdio lliure. Sabíem que ens escoltaven poc més que familiars i coneguts, no més enllà de mil persones a tot

Llegir més

Trobada amb les CUP

8 de febrer de 2008

Tot just ahir, vaig fer una trobada amb les CUP de Girona. Es tractava de conèixer el posicionament de les Candidatures sobre la privatització de l’ensenyament que dibuixa la nova Llei d’Educació de Catalunya. Amb en Jordi Navarro, que l’any passat s’havia presentat a les llistes de l’Ajuntament amb uns resultats prometedors, ja hi havíem

Llegir més

Nacions, estats, identitats

5 de febrer de 2008

Nota. Aquesta és una ressenya publicada fa algunes setmanes al Diari de Girona Óscar Jané Checa; Catalunya i França al segle XIX. Identitats, contraidentitats i ideologies a l’època moderna (1640-1700) Afers, Catarroja 2006, 459 pp.   Contràriament al que agradaria a bona part de la nostra classe política, la qüestió identitària centra els debats intel·lectuals

Llegir més