En aquests darrers mesos les manifestacions de sectors cristians i conservadors a favor de la família han proliferat. Des d’un temps ençà, aquells nuclis que semblaven quedar fora dels espais públics, perquè se suposava que les protestes al carrer semblaven patrimoni d’allò que anys enrere es denominaven esquerres, han reclamat el seu dret a dissentir.
Ha volgut la casualitat que els dos darrers veterans francès i alemany de la primera guerra mundial hagin mort amb només vint dies de diferència. El primer dia de l’any va desaparèixer Erich Kaestner (1901-2008), i el passat dia 20, ho féu Lois de Cazenave (1897-2008). Bé, la informació és una mica innexacte, perquè de
Aquest és un article publicat ahir a El Punt. Al Líban, després d’un llarg conflicte civil i intervencions militars estrangeres, l’empresari i posteriorment primer ministre assassinat Rafiq Hariri va proposar un pla de reconstrucció de la capital. A principis dels noranta, amb bona part de la ciutat destruïda i un estat sense divises, el multimilionari
Finalment, s’estan complint les profecies. Després d’anys d’engreix a les xifres macroeconòmiques, la realitat de l’antidesenvolupament s’està complint. El capitalisme de casino acaba de mostrar els seus límits. La caiguda generalitzada del mercat financer, és una resposta immediata al model neoliberal dels darrers anys. Com a historiador que he llegit a bastament sobre el crash
Em va semblar veure’l a Reykjavík aquest estiu passat. Caminava a tomballons, entre els cafès d’aquesta ciutat més cosmopolita del que podria semblar per la seva ubicació àrtica. La Júlia, filla d’una amiga islandesa, m’havia explicat quatre coses sobre l’agitada vida de nits blanques d’una ciutat que molts nord-americans i europeus trien, a mig camí,
Els informatius constaten darrerament una important conflictivitat laboral. Acomiadaments a empreses addictes a les externalitzacions, vagues de serveis públics pel deteriorament causat per descapitalitzacions, protestes per horaris abusius. L’última, present a Girona, és la dels enterramorts, els quals es queixen, amb raó, d’uns horaris laborals impossibles. Jo em pregunto… com és que una qüestió tan
A la globalització, la política és la continuació de la guerra per altres mitjans. Aquesta reflexió l’acabo d’extreure de Temps líquids, darrer llibre de Zygmunt Bauman. Expressa a la perfecció la situació actual i el que succeeix a l’ara i aquí. En el present, el neoliberalisme és una guerra de rics que roben a les
Aquests darrers dies he estat llegint el llibre de Miguel Artola La guerra de la independencia, Espasa, Madrid, 2007. Volia fer un tast del que ens ve a sobre amb el seguit de commemoració del bicentenari de la coneguda Guerra de la Independència (1808-1814), denominada per la historiografia catalana com a Guerra del Francès. No
El terme exili és definit pel Diccionari de la GEC com a allunyament, voluntari o forçós, del territori d’un estat, especialment per motius polítics. L’asèpsia de les accepcions normatives no permet captar sempre els significats més profunds de mots especialment dolorosos. Exili també pot associar-se a sensacions personals de malestar, a una posició voluntàriament
Comentari del llibre La doctrina del Schock. L’ascens del capitalisme del desastre, de Naomi Klein, Empúries, Barcelona, 2007, 739 pp. Per elaborar i analitzar teories econòmiques sol haver dos sistemes diferents. La primera, apriorística, basada en idees prèvies i servidora d’interesos foscos, és plena de certeses absolutes i basada en dogmatismes inflexibles. Més o menys,
Com a barceloní expatriat, com a ciutadà d’un dels països més turístics del món, com a turista accidental, després d’assistir a la deriva de la indústria turística, no em queda altre remei de denunciar el turisme com a una de les activitats més destructives que es coneixen. No perquè faci malbé l’entorn ocupat (que també),
La vaga d’autobusos de TMB, amb possibilitats d’intensificació durant les properes setmanesencara, representa un d’aquells indicatius que assenyalen els moviments de fons que sacsegen la societat catalana des de dins. Més enllà de la propaganda creuada -especialment vergonyosa la de l’ajuntament i la d’uns mitjans que confonen més que analitzen- sembla que el conflicte respon
Nota. Aquest és un article acabat de publicar a la revista Barret Picat. Sant Esteve de 2002 va ser un dia especialment trist. Vaig acompanyar el meu pare a traslladar els darrers objectes de l’àtic on havia crescut i viscut al llarg dels meus primers vint anys. No era res extraordinari, un simple pis que