Malauradament, demà no podré ser a Barcelona. Un compromís familiar em retindrà a un centenar de quilòmetres. M’hagués agradat participar, perquè tinc la sensació que esdevindrà una data històrica. Si més no de la història silenciada pel poder que tant faig per rescatar de l’oblit. Tanmateix, si bé comparteixo la majoria dels punts elaborats pels
Benvolgut sr.Avui he escoltat les vostres declaracions sobre el pressumpte excés de 150.000 funcionaris a Catalunya. Heu explicitat, a més, que no tenen res a fer, i que fóra convenient prescindir-ne per tal de fer del país (no tinc massa clar de quin en parleu) més competitiu.Miri, sr. Rossell. Imagino que voldria que no hi
Avui, a el diari El Punt apareix el meu article El mirall anglès sobre el que hi ha al darrere de la Nova Llei Catalana d’Educació “Educació, educació, educació” van ser les paraules pronunciades per Tony Blair en un conegut discurs, el 1997 per enumerar les tres prioritats de la seva acció gubernamental. Una llarga
Ahir vaig seguir el debat de l’Àgora. El representant de l’administració es va posar en evidència ell mateix, quan rere la seva retòrica buida, tractava d’imitar el model britànic, és a dir, una privatització que va aconseguir blindar les classes socials per tal que els centres poguéssin triar els alumnes, i "passar el mort" als
Ara que apareixen els resultats mediocres pel que fa a l’ensenyament secundari, investigats per l’informe de la Fundació Jaume Bofill, em ve a la memòria una anècdota molt significativa que il·lustra a la perfecció els problemes actuals de l’educació al nostre país.Quan treballava a Blanes, com a especialista de pedagogia terapèutica, va arribar a segon
Ahir la Fundació Jaume Bofill va alertar, per enèssima vegada, sobre els reiterats mals resultats de l’educació secundària a Catalunaya. Mals resultats pel que fa a l’índex de fracàs escolar, parcentatge d’escolarització al tram 16-18 i abandó. Entenc que la Fundació és una entitat seriosa i rigurosa en les estadístiques, com sempre ha demostrat. Ara
Comentari del llibre d’Ángel Pestaña Informe de mi estancia en la URSS, zyx, Madrid, 1968 Aquests darrers dies he estat llegint aquest document històric que resumeix el viatge de l’anarcosindicalista Ángel Pestaña a la celebració del primer Congrés del Komintern. Portava a la butxaca l’adhesió provisional de la CNT i l’encàrrec d’esbrinar què passava a
Avui, al suplement Accents del Diari de Girona, apareix la meva ressenya sobre el llibre L’escena del futur, coordinat per Francesc Foguet i Pep Martorell. Ressenya del llibre; Francesc Foguet, Pep Martorell (coord.), L?escena del futur. Memòria de les artes escèniques als Països Catalans (1975-2005) El Cep i la Nansa. Col. Argumenta Vol. 6, Vilanova
Al passat número 68 del Setmanari La Directa, surt publicada l’entrevista que Roger Palà, blogger d’aquesta casa, em va fer via correu electrònic, amb motiu de la publicació del meu llibre El anarquismo individualista en España. Us passo aquí la versió sense editar. 1) El moviment anarquista està infraestudiat a nivell historiogràfic? A què és
Avui he publicat al suplement L’Aula del Diari de Girona, l’article redactat conjuntament amb Francesc Saló "Esvorancs Educatius" sobre les conseqüències de la política neoliberal de les nostres esquerres. ESVORANCS EDUCATIUS El col·lapse de les infrastructures, la decepció col·lectiva provocada per la distància injustificada entre les grans promeses electorals i la prosaica realitat de
Corria l’hivern austral de 1996. El Ministerio de Asuntos Exteriores em va proporcionar una beca doctoral Intercampus per fer una estada a una universitat argentina. Un cop allà, coneguda la meva categoria de català, dissident i opositor al neoimperialisme espanyol, les coses van ser fàcils, perquè al principi no hi eren.Una certa hostilitat per tot
Un dels fets més descoratjadors de la Catalunya i l’Espanya contemporània és constatar la falicitat amb què gent sense escrúpols delinqueix contra els més desvalguts. Els meus sogres, gent gran sense estudis, i a qui qualsevol tràmit administratiu els resulta una muntanya, acaben de ser víctimes d’una estafa telefònica. Astorada, la meva sogra em mostra
El passat dissabte, la CNT de Cornellà em va convidar a participar a una lectura poètica en commemoració del 100 aniversari del diari "Solidaridad Obrera". Imagino que la invitació devia ser cosa del meu amic Ferran Aisa, qui va treballar a l’intent fracassat de restaurar el diari incautat pel règim. Entre el públic, força nombrós,
La passada primavera, el ministre Sevilla va elaborar una llei, el Pla Concilia que permetia facilitar les coses als empleats públics. Possibilitava reduir la jornada als pares o mares que tinguéssin al seu càrrec menors de dotze anys. A Catalunya, la conselleria de governació, que posseeix competències (parcials) respecte de la funció pública, davant les
Una conversa informal entre amics, sobre el caos de rodalies, va acabar malament. Alguns dels qui treballem per als serveis públics vam associar la incompetència governamental en ferrocarrils amb el col·lapse d?hospitals I escoles, a la vegada que denunciàvem com les promeses electorals de les esquerres s?associaven indefectiblement a la degradació de les condicions de