22 de febrer de 2008
0 comentaris

NO A L?ESTAT D?EXCEPCIÓ A EUSKAL HERRIA

Aquest diumenge 24 de febrer des
de la plataforma Amics i Amigues d’Euskal Herria s’organitza la I
Jornada de Solidaritat Internacionalista de Catalunya amb Euskal
Herria, iniciativa que pretén homenatjar la lluita del poble basc per
la seva llibertat, així com aprofundir en les relacions entre les
organitzacions dels dos pobles.



Enguany, a part de diverses mostres de les cultures d’ambdós països
comptarem amb la presència de Gabi Basáñez d’Askapena (organisme de
solidaritat internacionalista d’Euskal Herria) i un dinar popular .

Tot plegat es farà a la Pl. del Diamant de la Vila de Gràcia el diumenge 24 de febrer a partir de les 12h.


NO A L’ESTAT D’EXCEPCIÓ A EUSKAL
HERRIA.

DEMOCRÀCIA PER A EUSKAL HERRIA.

El passat 2007, desgraciadament
una vegada més, la recepta històrica espanyola de negar a Euskal Herria
com a nació, i negar el dret d’autodeterminació que assisteix a
la seva ciutadania, assumida pel Govern d’Espanya representat pel
Partido Socialista Obrero Español, va truncar les esperances de la
ciutadania basca de superar el conflicte que enfronta a Euskal Herria
amb els estats espanyol i francès. El PSOE, amb el suport del Partit
Nacionalista Basc, va donar un cop de porta, deixant asseguda a la taula
de negociacions a l’Esquerra Independentista.

Durant les negociacions,
la majoria d’organitzacions independentistes continuaren il·legalitzades
o amb les seves activitats polítiques suspeses pels jutges, diversos
mitjans de comunicació tancats, 40 militants independentistes foren
cridats a declarar per activitats político-socials realitzades en aquest
període, 50 actes polítics de l’esquerra independentista foren prohibits,
25 manifestacions brutalment reprimides, 200 militants jutjats per activitats
anteriors al temps de treva, 700 controls detectats a les carreteres,
l’exèrcit espanyol va realitzar maniobres militars a 30 pobles del
sud d’Euskal Herria, mobilitzant centenars d’efectius a cascs urbans,
identificaren a 500 persones per activitats de propaganda, van multar
desenes de persones per participar o demanar permisos per a actes polítics.
A part, el Govern Espanyol va augmentar la totalitat d’anys a complir
a la presó per actes de terrorisme en 10 anys més, fins a 40. El pres
polític basc Iñaki de Juana va fer una vaga de fam de 100 dies per
protestar per haver estat condemnat a tres anys més de presó per articles
d’opinió. Hi va haver 3 detinguts independentistes que van denunciar
tortures, van seguir les detencions de militants d’ETA… Tot i aquests
entrebancs, l’Esquerra Independentista es va mantenir a la taula de
negociacions, fins que el PNB i el PSOE s’hi van aixecar deixant-la
sola.

Després del trencament
de les negociacions, el col·lectiu de presos i preses va augmentar
en 120 persones, trobant-se en aquests moments per sobre dels 700 i
això en un poble amb poc més de 3 milions d’habitants. Els i les
activistes socials jutjats en el sumari 18/98 han estat condemnats a
centenars d’anys de presó, acusats de ser d’ETA, per compartir
la idea d’una Euskal Herria independent i socialista. S’han activat
nous judicis, a Udalbiltza, associació d’electes, a Gestoras pro
Amnistia, a Batasuna, amb la seva direcció novament empresonada. El
Govern Espanyol ja ha dut a terme noves il.legalitzacions, d’ANB i
d’EHAK, la tortura s’ha recruat, amb detinguts greument hospitalitzats,
amb denúncies de violacions anals a comissaria…

És l’intent de caça,
arraconament i desaparició legal de l’Esquerra Independentista i
del seu suport político-social. Del seu projecte.

L’Esquerra Independentista
es manté en el mateix plantejament que va defensar abans i durant la
taula de negociacions: un estatut d’autonomia per a les quatre províncies
basques sota administració espanyola, amb inclusió del dret a decidir
de la ciutadania, és a dir amb inclusió de la possibilitat d’autodeterminació.
Estatut d’Autonomia, també per a les tres províncies sota administració
francesa, amb un nou marc que garanteixi la possibilitat de desenvolupar
tots els projectes polítics.

Són temps durs a Euskal
Herria. Sabem que com varen fer las nostres àvies, avis, pares i mares,
el Poble Treballador Basc, resistirem, li ho devem a la nostra descendència
i estem preparats i preparades. Són 50 anys de lluita moderna, va passar
Franco i han passat tots els Governs espanyols posteriors, de dretes
i d’¿esquerres?. Tots sense exclusió s’han empantanegat a Euskal
Herria, i així seguirà sent fins que els estats espanyol i francès
no reconeguin la realitat d’aquest poble i els drets que ens corresponen.

Fem una crida a la solidaritat
internacional, a denunciar la total conculcació de drets polítics
i socials que patim, a la mobilització. Perquè el nostre poble, Euskal
Herria, pugui democràticament construir una societat sobirana, digne,
solidària i socialista.

La solidaritat és la tendresa dels
pobles.

Gora Euskal Herria askatuta!

Visca Euskal Herria lliure!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!