Per què avui? I perquè no. Per què abandono les coses i les torno a reprendre? Per què m’aburreixo tant? Per què faig coses que no m’agraden i les que m’agraden cada cop tendeixen més a la immobilitat? Per què sempre recomanen coses positives i mai negatives? Abans penso que era diferent, hi havia una tendència a la depressió i l’ésser humà en general no sortia ben parat. Però entenc que això hagi canviat. Ara tot és positiu o si més no s’intenta i jo crec que ha de ser així perquè el món ja no ho és. Abans el món era més positiu, des de l’objectivitat, i la gent podia deprimir-se tranquil·lament, després el món et donava el seu suport. Potser només era que abans era jove i ara ja no…
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!