Amics i amigues: acabo avui aquest reguitzell de cinc cartes dedicades a històries del passat. Històries que, si ens ho mirem amb un cert distanciament, fredament, són ben actuals. I és que...
Amigues i amics: malgrat que ha començat la contrarevolució, sense que no hi hagi hagut cap mena de revolució, és aquest un tema pel que cal deixar passar uns dies. Per la qual cosa, seguiré una mica el camí iniciat en les tres darreres cartes, però ara parlant del cas de la llengua. Possiblement la més durament repressaliada d'arreu d'Europa.
Amics i amigues: arribem al final d’aquesta sèrie sobre la Barcelona emmurallada i sotmesa a control militar durant gairebé cent cinquanta anys. I arribem amb una pregunta final. Que està al final, esclar.
Amigues i amics, arribem a la segona part de la sèrie dedicada a Barcelona i la dinastia borbònica, instal·lada, definitivament, el 1714. Amb algunes petites anècdotes i algunes petites reflexions.
Xaronet |
dimarts, 27 de desembre de 2011 | 20:34h
Amics i amigues: en aquests dies de pau, amor i benaurança, en cops de parlar de la rabiosa actualitat, parlaré d'un fet del que penso que sols que jo se n'ha adonat. De a qui es deu en bona part l'Eixample de Barcelona. És una història curiosa. De debò.
Xaronet |
dissabte, 10 de desembre de 2011 | 17:49h
Amigues i amics: les darreres eleccions generals, mirades dins del conjunt d'eleccions que s'han estat celebrant dins l'àmbit de l'UE, confirmen la dretanització de les societats europees. Unes societats que, com s'explica a La bona persona de Sezuan, cerquen les solucions allà on no les pot haver.
Amics i amigues: vistes a escala de l'UE, les recents eleccions generals podem considerar-les com de locals. A banda d'això, i malgrat l'abassagadora majoria del PP, no crec que allò del bipatit única que vaig anunciar un dia, hagi quedat desfasat.
Xaronet |
divendres, 18 de novembre de 2011 | 18:50h
Ha saltat el problema. Què cal en aquests moments, tècnics que facin bé la seva feina i prou, per més que la seva elecció sigui feta a dit? O bé polítics elegits democràticament, per més que cosa que toquen cosa que caguen? Malgrat l'aparent lògica del debat, el cert és que és un fals debat. Un fals dilena
Amics i amigues: de sobte algú ha descobert que la música d’Els segadors té un
origen poc presentable. Tavernari. El curiós és que això ja se sabia fa una pila d'anys. I és que la història de les músiques que emigren d'aquí per allà, té episodis d'allò més curiosos
Amics i amigues: si, ahir era Trichet, i avui Sarkozy i Merkel, els qui repeteixen les meves paraules. Però no és d'axò del que vull parlar, sinó que del model de societat que s'ha anat construint: dispersa, individualista, sense desitjos de canvi real...
El senyor JL Trichet, president del Banc Central Europeu, i amo de l'aixeta de l'euribor, s'ha esverat. I s'ha vist obligat a donar-me la raó, dient una cosa que jo vaig escriure ara fa prop de dos anys. Li ha costat una mica adonar-se'n de la realitat, però finalment ho ha fet. Felicitats!
Amigues i amics:
Accions filibusteres i debats bizantins! amb aquests dos adjectius no intento remuntar-me a vells temps històrics, sinó que em refereixo al nostre il·lustre Parlament. Millor dit, als nostres encara més il·lustres diputats.
Xaronet |
dimecres, 21 de setembre de 2011 | 20:36h
Amics i amigues, tinc de dir que m'hauria agradat poder ser espanyol. Sí. Ser ciutadà d'una hipotètica República Confederal Ibèrica, o Hispànica. Però no puc, perquè els propietaris de la marca Espanya em diuen que he de ser com ells volen. I és clar, fa ja una pila d'anys que vaig dimitir.
Amigues i amics: com era de preveure, hi ja havia previst, l'agost ha estat d'allò més mogudet. Però el que era inesperat, si més no per a mi, era la formacio d'aquest bipartit amb vocació de ser únic, formada per PSOE-PP (tanto monta) o PP-PSOE, monta tanto) Per cert, que diu el Quim Nadal d'aquesta història?
Amics i amigues: començ avui un petit període de descans, i val la pena fer una mica de repàs de que he anat escrivint aquests darreres mesos, partint de la base que, ben mirat, tot ha estat més aviat una mica confós, i fraccionat. Com és al capdavall la mateixa societat en la que vivim.