Terrasses a les eixides


Fer una una cerveseta o un cafetonet assegut a una terrassa, tot fumant, és un dels pocs plaers que encara semblen permesos en la situació econòmica en que ens tenen condemnats els xoriços i els polítics incompetents.

Depèn d’on no és tant plaent, però. N’hi ha que es pensen que La Rambla és seva i només seva i que per a que ells en fossin els amos i senyors va ser pel que la vàrem arrencar del centralisme barceloní, que primer la va arrabassar i després es negava a tornar-la. Tenim Rambla i tenim terrasses al passeig i teneim caradures que se’n aprofiten, si bé és veritat que sembla que aquest estiu estan sent més moderats, si més no al troç de Fabra i Puig, que ara els que estan extralimitats són els de l’Onze de Setembre, que entre els d’un cantó i els de l’altre amb prou feines deixen un passadís minúscul entre cadires i cadires.

Hi ha una cosa que no comprenc sobre les terrasses andreuenques. Per què l”autoritat’ permet que n’hi hagi a les voreres, a les placetes, a La Rambla i no deixa que n’hi hagin a les eixides dels bars que en tenen? Per què no? Que potser foten menys nosa al veïnat proper els que s’estan al carrer bevent, menjant i fumant que els que podrien fer-ho a l’eixida del local? Val a dir que d’alguns locals, perquè n’hi ha d’altres d’autoritzats. Ja hi som amb les discriminacions sense sentit i sense explicació.

Jo comprenc que si prop de casa tens gent de jarana, bevent i menjant, i fumant, pots tenir algunes molèsties. El que no em cap al cap és que m’hagin de molestar més els que puguin beure, menjar i fumar per la banda del darrere que els que ho facin des de la vorera del davant. Sobretot si penso que al carrer els dels establiments de restauració tenen les competències ben limitades, és el carrer i el carrer és de tots, teòricament, oi? Per contra, la seva pròpia eixida no deixa de ser casa seva i poden arbitrar normes, com per exemple moderar el to de veu o marcar un horari pactat i acordat amb els veïns propers més delicats.

Però l”autoritat’ no dóna el vist i plau.

Com a andreuencs això ens hauria de preocupar em sembla. No hi ha en tota la connurbació urbana metropolitana cap “barri” ni tampoc cap poble amb la quantitat d’exides que encara tenim al nostre. Això marca una diferència al nostre favor. D’entrada la nostra qualitat de vida és millor que la majoria d’altres llocs: podem veure el cel sense haver de trencar-nos el coll mirant amunt al mantenir tantes cases de planta, pis i eixida com tenim.

Per què no podem doncs gaudir d’aquest petit avantatge tot anant a prendre la cerveseta a l’eixida dels bars i restaurants que en tenen? No estan les coses com per a tirar cohets i els propietaris de llocs de menjar i beure que podessin oferir aquesta ampliació dels seus serveis en podrien treure algun euro més segurament.

Perquè entre estar-se a tocar de la calçada, respirant el fum dels tubs d’escapament a metre i mig, a part del del tabac, i estar a un recinte tancat però a cel obert, amb cotxes, fums i sorolls a l’altre banda de la tàpia, hi ha una diferència notable.

Per què aquesta ‘autoritat’ que patim no el dóna, el vist i plau?

M’agradaria molt poder fer la cerveseta a l’aire lliure, tot fumant, sense sorolls a cau d’orella ni altre fum que el de la meva cigarreta. M’agradaria molt.

Potser la gent andreuenca podriem preguntar-li a l”autoritat’ per què ens castiga.

Volem terrasses a les eixides andreuenques!!!!

Publicat el 12 d’agost 2011

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *