Bloc-StAP

Hi ha hagut qui, des de la ‘societat civil’ i ben cívicament, s’ha mobilitzat i ha actuat tot sobreposant l’escut del nostre poble a l’escut de la ‘gran madrastra’. No l’han tatxat amb pintura, que potser seria lleig, han posat una enganxina amb l’escut andreuenc per sobre del barceloní, netament.

Bo i que a barcelonins, ‘barcelonencs’ o ‘andreuenins’ no els agradi, cosa ben normal ja que per a tota aquesta colla el nostre poble pentamil·lenari, que així podem qualificar d’ençà la descoberta de la Necròpoli Neolítica a prop l’estació de baix, és considerat com a “barri” o, a tot estirar, ‘districte’ de la metròpoli, deixar clar que per a la gent andreuenca l’exibició de l’escut de l’annexionadora ciutat és rebutjable per colonitzador i provocatiu és plaussible i d’agrair.

A qui tampoc ha agradat és als defensors d’aquest ‘civisme de pa sucat amb oli’, ‘per decret’, segons el qual tots i tot ha de ser ‘políticament correcte’, ‘cívicament permès’, acceptat i imposat des de d’alt, al marge, i molt sovint en contra, de la opinió i els costums de la gent del carrer; no pas de tota, hi ha qui sempre està predisposat a perdre llibertat a canvi de poder exigir ‘ordre institucional’, ‘civisme’ personalitzat, exagerat i fet a mida. Un exemple podria ser els que estan en contra del so de les campanes; noi, sempre, o de fa moltíssim, a Sant Andreu de Palomar hem pogut saber l’hora mitjançant el toc de campana de les esglésies, no fa tant també sabiem quina hora era quan escoltàvem la sirena de Can Fabra al matí, a primera hora de la tarda i a l’inici de la nit. Molt llepafils aquests ‘cívics ciutadans’.