Fòrum Narcís Monturiol

Grup d'opinió

23 de maig de 2018
0 comentaris

RESUM DEL DEBAT : EL SINDICALISME A CATALUNYA AL SEGLE XXI

Amb la participació de Gemma Tribó, Doctora en Història Contemporània; Alfons Bech , d’Independentistes de CCOO i Ermengol Gassiot, Secretari General de la CGT.

Centre de Cultura Popular la Violeta , 3 de maig de 2018

 

Gemma Tribó

El primer moviment obrer era molt poc organitzat. Surt com un rebuig a la mecanització. Pren força quan es configuren les internacionals. Primer la de Bakunin gràcies a les visites de Fanelli i Malatesta. Després es fragmenta i cada partit important, a més dels anarquistes, promou una internacional.

El sindicalisme obrer no ha estat mai d’esquena a la política. En el sexeni revolucionari es fa fora a Isabel II. Es fa una constitució democràtica i es busca a Amadeu de Savoia com a rei. Ell després marxa (entre altres raons per la mort del seu mentor el General Prim). Aleshores es constitueix la I República que reconeix els drets d’associació dels obrers. Aquest període coincideix amb la fundació de la I internacional. Son temps del socialisme utòpic, Narcís Monturiol n’era un d’ells. Hi ha moviments per aconseguir un salari més digne. El sector del tèxtil estava molt fragmentat. Hi ha moments de molta violència i repressió molt forta. S’aconsegueixen millores importants, en aquell temps es podia estar treballant fins a 16 h al dia.

Després del sexeni democràtic torna la restauració borbònica amb Canovas del Castillo. A primers del segle XX s’acumulen situacions dures com la de la setmana tràgica. La CNT es funda després de la setmana tràgica (1901). També arriba a Barcelona l’Alejandro Lerroux en aquesta data. En aquest temps la classe obrera encara parlava català molt majoritàriament. Amb motiu de les exposicions universals és quan hi ha una gran arribada de classe obrera d’altres llocs de l’Estat i la llengua canvia. Així i tot, el” miting” del Noi del Sucre de l’any 1920 a la plaça de les arenes encara es fa en català.

L’Alejandro Lerroux ocupa un espai polític d’esquerra on la classe obrera veu el catalanisme associat a la Lliga. No hi havia cap partit política catalanista que arreplegués els obrers. La Lliga té ministres en els governs de la restauració. La classe treballadora està orfe de representació política. El 1931 els anarquistes donen suport a ERC.

El 1917 la restauració està tocada de mort. El període entre 1917 i 1923 és molt dur. La patronal fa els sindicats lliures. Després de la vaga de la Canadenca fa lock-out.

La dictadura de Primo de Rivera que surt davant els problemes de gestió de la guerra del Marroc. Al principi té suport d’alguns sectors de la burgesia catalana. Primo de Rivera té sort perquè el 1923 se surt de la crisi econòmica posterior a l’acabament de la primera guerra mundial. Aquesta havia deixat la classe treballadora molt empobrida. Fa molta obra pública i dóna treball a la gent. Fa embassaments. La CNT està reprimida. La UGT va creixent. En aquell moment dins de la CNT també hi ha gent comunista i marxista. La UGT i el PSOE tenen poca força a Catalunya mentre que a Espanya predominen sobre els anarquistes. Quan es produeix l’assalt al Cucut els parlamentaris catalans fan l’assemblea de parlamentaris. UGT i la CNT fan vaga conjunta. A Madrid es fa una vaga de tipògrafs.

Les dones també són molt actives en el moviment sindical. Teresa Claramunt fou jutjada a Montjuic. S’han de destacar Virgina Gonzalez, Marieta Monge i moltes altres.

 

Alfons Bech

Durant el franquisme hi havia una militància política i una militància cívica. L’any 1971 es produeix l’ocupació de SEAT. A la mort Franco el sindicalisme era feble en organització, depenia molt dels partits polítics. La transició millora les condicions de vida de la classe treballadora a canvi de no canviar l’estructura de poder d’Espanya. CCOO no tenia un plantejament rupturista. El mateix Marcelino Camacho proposa una ruptura sense fractura. El ponent no creu que s’hagués hagut d’acceptar una amnistia fragmentada. La transició s’utilitza per evitar una revolució. Aleshores la classe treballadora estava molt mobilitzada. Volien evitar que passés el mateix que havia passat a Portugal. Hi ha un pacte internacional perquè no es posi en perill el sistema capitalista a Portugal, Espanya i Grècia. En aquests moments no es va entendre la importància de la reivindicació nacional. No hi va haver ruptura i per descomptat que no es féu un referèndum sobre la conveniència de monarquia o república.

A finals dels 70 es perd la possibilitat del canvi. Els anys 1984-85 es produeix una gran derrota dels miners anglesos (200 000 treballadors). Aquesta derrota és la porta oberta al desenvolupament del moviment neoliberal. CCOO i UGT davant del ressorgiment de la lluita nacional van arrossegant els peus. Deien que les llibertats nacionals i drets socials anaven juntes però sempre posaven per davant les qüestions socials. Actualment el sindicalisme té un paper molt minso. Fins que no uneixin les dues reivindicacions tindran un paper molt secundari. Si s’ha d’imposar la democràcia la vaga general està damunt de la taula .

. Falta que els sindicats hi entrin. Que els treballadors entenguin que només amb aquesta es podrà fer un canvi de règim. Fins i tot els que no volen una república haurien de veure que cal avançar en una línia democràtica. Fa falta unitat sindical.

 

Ermengol Gassiot.

El sindicat és el moviment social per antonomàsia. Surt dels que viuen del seu treball. Es podria dir que té antecedents en la mateixa revolta d’Espartaco. I en el món feudal. És fals que no hi hagi classes socials. El que falten són els sindicats amb una organització adequada.

Els sindicats són els que han obtingut la jornada de 8 hores, això s’obtingué amb la vaga general de La Canadenca a Barcelona. Ara en canvi, Amancio Ortega explota nens de 12 anys a Turquia.

Cap sindicat té la fórmula màgica de com avançar en els drets dels treballadors. En el model actual s’agrupa els treballadors per sectors. Això representa un retrocés clar que porta a una decadència. L’afiliació sindical és baixa. L’afiliació dominant no és militant. Cal posar els conflictes sobre la taula.

Les reformes de l’estatut dels treballadors n’han anat minvant drets. Recorda la vaga de Movistar, on es posà de manifest que bona part dels treballadors d’aquesta empresa estaven considerats autònoms.

A Espanya les vagues per solidaritat estan prohibides. Al conflicte es respon amb repressió. El ponent s’enfronta a 11 anys de presó per la seva activitat sindical. Cal replantejar la disminució de drets laborals que hi ha hagut en el període democràtic. Treure els conflictes de les empreses. Augmentar la solidaritat. Els de Movistar aconseguiren guanyar gràcies a la solidaritat d’altres treballadors.

Els sindicats no poden viure aliens als conflictes socials. Per exemple, cal participar contra els desnonaments. També en la qüestió nacional. Històricament el moviment obrer ha estat sensible a la qüestió nacional. El Noi del Sucre era amic de Companys. Garcia Oliver i Francesc Macià eren a Prats de Montlló.

La CGT reconeix el dret d’autodeterminació i concretament el de Catalunya. Té una ideologia anarquista. Considera el poble de Catalunya com els Països Catalans. La GCT va plantejar fer una vaga general el 8 de març. La patronal la va rebutjar dient que era política. L’actual llei de vaga posa aquesta acció en un terreny difícil.

La vaga del 3 d’octubre va esser convocada per la CGT. Va comportar la pèrdua de 9.1 milions d’hores de treball (65% del total perdut en tot l’àmbit estatal aquell any).  Dos milions dues-centes mil persones van fer vaga (el 84% de la població assalariada). En aquesta vaga la GCT va proposar a UGT i CCOO que s’hi afegissin però no van voler.

 

En el debat es posa de manifest que ara el sindicalisme té un component groc molt elevat. Entre altres raons perquè tots els partits accepten el model Tatcherià. Es reivindica que CCOO i UGT són els sindicats majoritaris en quan a vots dels treballadors.

S’esmenta que a la tancada de emigrants no hi va anar ningú dels sindicats.

També es diu que sense els sindicats les condicions de treball s’haurien degradat molt més. El procés de la independència pot permetre que la classe treballadora estigui al centre del canvi social.

 

Fòrum” Narcís Monturiol”

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!