Fòrum Narcís Monturiol

Grup d'opinió

25 d'octubre de 2016
0 comentaris

Que torni l’estàtua del Franco al Born

Anteriorment vaig ésser molt crític amb la instal·lació de l’exposició sobre el franquisme al Born. La realitat emperò ha superat totes les expectatives. La iniciativa ha estat un èxit, encara que no com s’esperaven els de Barcelona en Comú. Ha estat un èxit brutal. Tan enorme que ni ells mateixos se n’han adonat i se n’han avergonyit. La befa espontània generada sobre l’estàtua ha estat impressionant però encara queden molts de barcelonins i catalans pendents d’anar a fer la seva contribució a l’estatueta.

 

Quan el Lluis Companys era a l’exili va esser segrestat pels serveis secrets alemanys, entregat a la policia espanyola i portat a la comissaria de la Puerta del Sol de Madrid. Allà va esser torturat i vexat. Quan ja es van cansar de tenir-lo allà van decidir matar-lo i vestir l’execució amb un judici previ. Però no varen fer el judici ni l’afusellament a Madrid. El van fer a Catalunya per a que els catalans prenguessin nota de com poden acabar els presidents de la Generalitat. L’afusellaren al castell de Montjuïc. Anys més tard decidiren lloar al responsable d’aquest assassinat i li feren una estàtua a cavall que la posaren al mateix castell de Montjuïc.

 

Aquesta mateixa estàtua és la que es posà al Born, sense cap, perquè algú li tragué quan era als magatzem municipals. Aquesta acció ha tingut un efecte no previst. Ha permès manifestar als ciutadans anònims què en pensen del franquisme.

 

En tota la transició pactada de la dictadura a la monarquia només hi va haver un acte rupturista. La recuperació de la Generalitat provinent de la República abans fins i tot de la nova Constitució Espanyola. Això és un fet molt important independentment de què el President Tarradellas agradés més o menys.

Ara ja tenim el segon acte. L’eliminació popular dels símbols del franquisme. Els dos han passat a Catalunya.

 

És un fet molt més important del que sembla. A Madrid quan van treure l’estàtua del Franco a cavall de devora Nuevos Ministerios ho feren enmig de manifestacions de fatxes a favor del Franco. A molts d’altres llocs s’ha fet d’amagat, per no molestar a ningú. En molts de llocs, per exemple a capitania de Barcelona, s’han tapat amb guix els símbols franquistes, però no s’han tret. Aquesta darrera onada de treure símbols es féu durant el Govern del Rodriguez Zapatero, cal dir-ho per posar les coses al seu lloc. En aquell temps essent la Ministre de Defensa la Carme Chacon també es tragué l’estàtua del Franco a Cavall de la capitania de la ciutat de Valencia.

 

Tota una diferència amb el que ha passat arreu del món en acabar-se les dictadures, on la gent  destrueix els símbols que les han representat. Òbviament, a l’estat espanyol això no passà perquè el canvi polític fou un pacte. Amb la perspectiva del temps és cada cop més clar que els canvis en part foren una simple evolució del règim, almenys així ho entenen una bona part dels membres del PP, tribunal Constitucional, jutges, i altres.

 

Si ara es tornés a posar l’estàtua del Franco al Born el més probable és que acabés feta bocins i desaparegués. Seria un final molt adequat per una estàtua com aquesta. Fins i tot l’escultor que la va fer n’hauria d’estar content. Les obres d’art (admetem/suposem que se la pot qualificar així) no necessàriament han de durar eternament. Moltes obres d’art es fan per ser contemplades i destruïdes. Per exemple els tapissos de flors que es posen (o es posaven) el dia del Corpus o els mandales de sorra tibetans.

 

També es podria interpretar la iniciativa de l’alcalde de Tortosa en aquest sentit. Potser, espera que la reacció popular s’encarregui de l’estàtua del mig de l’Ebre. De fet, aquest mecanisme ja el va utilitzar l’Ajuntament de Barcelona per treure l’estàtua de Los Caidos del Clarà que hi havia davant el Palau de Pedralbes. Un dia els Maulets la van tombar amb cordes i es va acabar el bròquil (recordeu la cançó de la Trinca sobre el bròquil?). En aquell cas, no hi va haver expressió de l’opinió popular com ara, va ésser un vist i no vist.

 

De tot això se’n poden treure algunes reflexions. La principal és que la classe política va per darrera del pensament de la gent del carrer. Això és més que evident a Catalunya on des del carrer s’ha llançat endavant el procés cap a la independència. La classe política majoritària més o menys segueix darrera. Es una bona notícia que almenys segueixi darrera. En aquest sentit, l’èxit de la darrera manifestació de l’11 de setembre ha estat un impuls clar del procés. Ara caldran moltes més manifestacions davant les actuacions judicials espanyoles.

 

A Espanya també estan sortint alguns brots verds. Davant el cop d’estat de saló que ha fet la cúpula del PSOE hi ha altres membres d’aquest partit que s’han mobilitzat en contra. Independentment del que agradi o no aquest partit és per felicitar-se que hi hagi militants que es mobilitzin a favor de la coherència i en contra d’actuacions fosquíssimes per a tornar a posar en el poder un govern tan corrupte i autoritari com el que hi ha hagut a l’Estat Espanyol.

Toni mig dimoni

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!