I
Mentre el món crema de ràbia,
jo faig haikus.
II
Busco recer ?; fujo de grans proclames ?.
M’endinso per grutes
farcides de mots d’aigua. Em capbusso.
Però mai no duc oxigen
i sovint cal treure el caparró :
per sentir, per mirar,
per copsar-te, per aguaitar-vos…
I veig els vostres cossos en flames,
el món brut crida guerra,
els pobres callen de ràbia.
Nedo, surto de l’aigua i a la platja, escric.
Faig haikus (de ràbia) i d’altres…
Busco l’oxigen,
(les bones vides visibles i les males invisibles).
Com et busco a tu, a vosaltres.
Per respirar(-te). Perquè…
mentre el món crema de ràbia
jo faig haikus i d’altres versos (de ràbia).
Fidel Picó
El poeta roig
Maig de 2016